Sis de cada deu mestres creu que la possibilitat de seleccionar el perfil dels nous docents millora l'aprenentatge dels infants i la qualitat educativa del centre. Tot i les crítiques que ha aixecat aquesta mesura, emmarcada en el Decret de plantilles, una enquesta a 2.800 professors feta per la Fundació Jaume Bofill demostra que només el 16% creu que no genera millores i un 15% més, que la millora és moderada.

Aquests són alguns dels resultats del darrer Edubaròmetre de la fundació, que també conclou que el 75% dels docents considera positiva l'autonomia de centre i que un 82% defensa que d'aquesta autonomia en surti més estabilitat dels equips i més poder de decisió sobre l'organització, els horaris i l'autonomia pedagògica.

El suport a escollir mestres i professors en funció d'un perfil preestablert varia en funció del rol de l'educador. Així, el 81% dels qui aposten per la possibilitat de triar professionals són membres de l'equip directiu, un percentatge que baixa fins al 54% en el col·lectiu que no són equip directiu. Els docents que creuen que aquesta elecció no genera millores en l'aprenentatge o la qualitat educativa són un 5% dels membres de l'equip directiu i un 20% dels que no ho són.

Més decisions per al claustre

Els docents també consideren que el claustre ha de poder prendre més decisions, que cal més autonomia per decidir el currículum i aposten per més autonomia pressupostària. En general, l'Edubaròmetre conclou que la professió demana més autonomia pedagògica i més poder de decisió al claustre. En aquest sentit, gairebé el 60% dels docents aposta perquè el claustre tingui més capacitat de decisió i també perquè la direcció pugui prendre més decisions organitzatives. Un major poder del claustre també és una mesura que troba suport entre els docents que formen part de l'equip directiu, ja que un 77% considera que seria positiu per la qualitat educativa del centre, un suport que supera el 80% en el col·lectiu docent.

L'Edubaròmetre destaca que els docents confien en l'educació, ja que un 83% considera que les pràctiques que es plantegen són útils o molt útils. Un percentatge similar defensa l'aprenentatge cooperatiu, els currículums transversals, l'autogestió de l'aprenentatge i el treball per projectes com a pràctiques que afavoreixen la millora dels aprenentatges i fins a un 73% també considera que els nous models d'avaluació competencials també funcionen en aquesta línia.

Tanmateix la valoració en la utilitat de la innovació varia en funció de l'etapa educativa. El 88% dels professors ho consideren útil a Primària, enfront el 75% dels docents de l'ESO.