«L'administració ha tensat massa la corda i durant anys, s'ha valgut que no estàvem units, però ara ens hem tornat valents i anem tots a l'una», explicava ahir Ia Jaumà, metgessa de família a Banyoles des de fa vint anys i delegada del sindicat Metges de Catalunya a la Junta de Personal de l'ICS d'Atenció Primària a Girona.

Jaumà i 67 professionals més de l'atenció primària a les comarques gironines es van desplaçar ahir en autobus fins a Barcelona per a sumar-se a les manifestacions convocades en el primer dia de vaga, primer a la seu de l'ICS i posteriorment, davant la patronal del sector concertat. El bus, que va sortir de Figueres, es va aturar també a recollir facultatius a Girona i a la Selva per anar a la capital catalana, on també es van traslladar metges i metgesses d'arreu de la demarcació en cotxes particulars o en transport públic.

«L'ambient ha estat molt positiu, de ràbia però festiu, perquè la gent està contenta que per fi anem tots a l'una, tots demanem el mateix perquè ens trobem en condicions similars i volem fer-nos respectar, necessitem temps per als nostres pacients i que la gestió no es faci simplement des dels despatxos», apuntava ahir.

«En arribar a Barcelona ha sigut brutal, amb els carrers plens de bates blanques, la gent cantant consignes i xiulant. Estem sorpresos gratament. Els turistes ens feien fotos i la gent dels balcons ens aplaudia, perquè els usuaris estan al nostre costat», explica la delegada sindical, que assenyala que «els professionals hem sortit de les consultes i no hi tornarem, durarem fins al final i esperem dignitat per part de l'ICS i de Salut». «Si després del que s'ha vist avui no ens prenen seriosament i no hi ha un gest clar... al darrere nostre haurien de venir els usuaris», apunta Ia Jaumà.

En aquest sentit, assenyala que les reclamacions que fan són bàsiques per mantenir el contacte amb el pacient, «relacionar-se implica temps i la nostra feina és també coneixer l'entorn de la persona i els seus condicionants».

«Ens hem acostumat a anar de pressa, però hem arribat a un límit. Hem de tornar a treballar per bé, i per això cal replantejar-ho tot. A més, també ho fem pels metges residents i estudiants de medicina, perquè no es trobin amb una feina sense expectatives i amb limitacions», diu la metgessa de medicina de família de Banyoles.

Lamenta, a més, que els residents de medicina de família són sovint «els grans oblidats, se'ls pren com a mà d'obra barata i se'ls pressiona perquè no facin vaga, quan són professionals en formació, no metges en plantilla», diu.