Set de cada deu persones que l'any passat requerien l'ajuda de la Creu Roja a Girona encara la necessiten i el 68,4% dels ciutadans que es troben en aquesta situació pateixen pobresa crònica. La majoria, el 65%, són dones i moltes, caps de famílies monoparentals que «ni tan sols poden anar a buscar feina» perquè ningú es pot fer càrrec dels seus fills, tal com remarca Pilar Millan, responsable de l'«Observatori Pobresa intermitent: entre la recuperació i la cronificació» que s'ha presentat aquest matí. Per edats, el col·lectiu més perjudicat per la perllongació de la pobresa és el dels majors de 60 anys, ja que afecta el 100% dels usuaris consultats, i més de la meitat dels joves de 18 a 29 anys, molt probablement fills de famílies empobrides.
Les dades recollides a l'onzè Observatori de l'entitat són fruit d'enquestes a 1.111 persones que ja havien participat en l'informe de 2017, 242 de les quals a les comarques de Girona. D'aquestes, el 67% encara depèn de la seva ajuda i un 33% no, tot i que això no significa que d'aquí a un temps la necessitin. De manera general, el 72,4% dels gironins que continuen necessitant la Creu Roja estan a l'atur, el 22,4% «són treballadors pobres» -tal com els ha descrit Millan- perquè el sou no els permet cobrir les necessitats bàsiques i només el 4,8% té una feina a temps complet. El 90% són mares i pares amb fills a càrrec seu, el 66% parelles i una de cada quatre persones forma una família monoparental.
Lentitud de la Renda Garantida
Lentitud de la Renda GarantidaEl 36,4% té més despeses que ingressos, prop del 60% de les famílies han d'afrontar uns costos iguals o superiors al que cobren cada mes i el 12,5% no té cap ingrés estable. Per a les persones enquestades, l'habitatge els genera la despesa més gran, seguides de l'alimentació. En aquest punt, tant la responsable de l'Observatori com el coordinador territorial de la Creu Roja a Girona, Jordi Martori, van incidir en la lentitud dels tràmits per aconseguir una Renda Garantida de Ciutadania, ja que el 43% dels seus usuaris que l'han demanat encara no la reben. El mateix percentatge, però, simplement en desconeix l'existència.
Per combatre la pobresa, la Creu Roja assenyala la inserció laboral i la implicació del teixit empresarial com «el quid de la qüestió», perquè «sense feina no hi ha res», va afirmar Martori.
Campanya contra la pobresa cronificada
La radiografia que ofereix l'«Observatori Pobresa intermitent: entre la recuperació i la cronificació» deixa clara la necessitat de la nova de la Creu Roja #EncaraNo, amb la qual l'organització humanitària vol continuar treballant i contribuint en la millora de les condicions de vida de moltes famílies que segueixen en situació de màxima vulnerabilitat. El nom respon al fet que, malgrat l'inici de la recuperació econòmica en alguns àmbits, hi ha moltes persones que encara no s'han recuperat.
La iniciativa busca la implicació ciutadana i empresarial, ja sigui en forma de donatius, d'aportacions de productes o de voluntariat, en algun dels seus projectes contra l'exclusió residencial i escolar, d'atenció a les necessitats bàsiques, de suport a les famílies i a les persones sense llar, a les quals Jordi Martori s'ha referit com «el col·lectiu que sempre està en crisi».
