La Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona ha pogut reduir en 100 hectàrees els sòls de nous creixements que es preveien al litoral de Girona entre els anys 2010 i 2018, una xifra que equivaldria a uns 2.500 habitatges. Així ho va explicar ahir el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, que en la seva compareixença a la comissió parlamentària de Territori va reiterar que el Govern català treballarà per impedir que es puguin fer 30.000 noves vivendes a la Costa Brava, tal com permeten els planejaments previstos actualment. Tot i això, Calvet va admetre que el Pla Director Urbanístic de revisió de sectors no sostenibles, que s'ha d'aprovar el primer trimestre de 2019, no permetrà frenar tots els projectes urbanístics que hi ha previstos a la Costa Brava.

Calvet va deixar clar que s'ha de tenir en compte que algunes d'aquestes urbanitzacions es preveuen en sòl ja classificat com a urbà consolidat, en què la Generalitat no hi té competències. A més, va recordar que en alguns casos els promotors ja tenen drets adquirits, i la suspensió suposaria «moltes indemnitzacions», per la qual cosa també va apel·lar a la necessitat de mantenir la seguretat jurídica: «Confiem en poder desclassificar els sectors de més impacte i reconduir la situació cap a d'altres», va assenyalar. D'aquesta manera, el nou Pla Director analitzarà l'ordenació de tots els sòls que encara es podrien urbanitzar, però que no s'han arribat a desenvolupar, i proposarà un nou disseny més sostenible o, si s'escau, els desclassificarà directament. Tot plegat, amb l'objectiu de protegir la costa d'una excessiva urbanització.

Amb l'aprovació de l'avanç del Pla Director, a principis de 2019, també se suspendrà l'atorgament de llicències de construcció en els sectors on es consideri més urgent. D'aquesta manera, s'evitarà que s'hi pugui urbanitzar abans que estigui acabat el document.

A l'hora de redactar el pla, es consideraran factors d'insostenibilitat la llunyania dels nuclis urbans, la baixa densitat, la desproporció amb el teixit urbà i la inadequació dels terrenys per raons topogràfiques, de risc, d'incompatibilitat amb el règim de protecció sectorial o d'impacte ambiental elevat. En el cas del litoral, també es tindrà en compte l'impacte paisatgístic d'acord amb la legislació de les costes.

El conseller va recordar que es tracta d'una superfície de 2.069 hectàrees que podria acollir uns 30.000 habitatges i 1.650.000 metres de sostre d'activitat econòmica. Segons Calvet, «s'analitzarà cas per cas». Es preveu que la reducció de sòl classificat per a nous creixements continuï a mesura que més municipis actualitzin els seus plans d'ordenació urbanística, adaptant-los als nous paràmetres de sostenibilitat.