Uns 3.000 peruans residents a les comarques gironines estan cridats a votar en el referèndum que se celebrarà al seu país el proper 9 de desembre, que ha de servir per decidir si volen reformar diferents aspectes de la Constitució. Segons ha explicat l'organitzadora de les votacions a Girona, Mary Luz Hayashi, aquesta serà la primera vegada que els peruans puguin votar en un referèndum des de fora del país. Les votacions tindran lloc a l'Estació Espai Jove de Girona.
El referèndum ha estat convocat pel president peruà, Martín Vizcarra, amb la voluntat d'aprovar quatre canvis constitucionals que tenen com a objectiu erradicar la corrupció al país. Els peruans, doncs, hauran de respondre quatre preguntes. La primera fa referència a la nova proposta de finançament de les organitzacions polítiques, que té com a objectiu establir auditories i mecanismes de control, així com limitar tant com sigui possible el finançament de les campanyes dels candidats per part d'entitats privades. També es preveuen sancions per a qui no ho compleixi.
La segona pregunta fa referència a la proposta de prohibir la reelecció immediata de parlamentaris de la República, mentre que la tercera demana l'aprovació per a transformar el Consell Nacional de la Magistratura en la Junta Nacional de Justícia, els membres de la qual seran seleccionats pel Defensor del Poble, el fiscal de la Nació i el president del Tribunal Constitucional com a part d'un procés públic basat en la meritocràcia. A més, si s'aprova la proposta, la nova Junta també presentarà un informe anual al Congrés sobre les seves activitats.
Finalment, la quarta i última qüestió fa referència a la reforma constitucional que permeti reinstaurar el sistema bicameral al Congrés, de manera que passaria de la cambra única actual a compondre's d'una càmera baixa de 130 diputats i una cambra alta o Senat compost per 50 integrants. Aquesta darrera serà l'única pregunta en què el govern peruà promourà el «no», ja que la seva proposta era diferent: mantenir els 130 integrants del Parlament dividits en 100 diputats i 30 senadors.
