02 de desembre de 2018
02.12.2018

Retallades a Catalunya: Menys inversió, pitjors serveis

Catalunya es manté a la cua dels rànquings de despesa social i sanitària

01.12.2018 | 23:50
Retallades a Catalunya: Menys inversió, pitjors serveis

La tardor calenta que augurava fa uns mesos el president de la Generalitat, Quim Torra, finalment ha arribat. Potser no en el sentit que esperava el president català, però segurament amb molta més raó que si s'hagués produït per motius identitaris. Els metges han dit prou, han convocat vaga i han sortit al carrer. El descontentament, però, va més enllà de la sanitat, i les protestes d'aquesta setmana han agafat un marcat caràcter social. No n'hi ha per menys, a la vista de les xifres.

Com es veu en els quadres que acompanyen aquesta crònica, si per una cosa destaca Catalunya és per liderar les retallades en qüestions tan sensibles com la sanitat, els serveis socials i l'educació. En el 2017 encara va destinar un 27,5% menys de recursos que vuit anys abans, segons un recent informe de l'Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials. En total, més de 3.300 milions d'euros per sota de l'invertit en la sanitat catalana el 2009.

És cert que el total de les comunitats autònomes han gastat 6.000 milions d'euros menys en 2017, respecte a l'etapa anterior a les retallades (any 2009), cosa que suposa encara una reducció de gairebé el 10% (9,34%). Però és que Catalunya destaca com la comunitat que més ha retallat, més que totes les altres juntes. De fet, hi ha cinc comunitats (Balears, Navarra, Cantàbria, Astúries i País Basc) que han millorat la despesa en sanitat en aquesta etapa, si bé Navarra i País Basc tenen un règim fiscal particular i no són equiparables a la resta.

Pel que fa al pes que tenen les partides destinades a sanitat als pressupostos globals en les diferents comunitats autònomes, Astúries és l'autonomia que major percentatge dels seus diners destina al seu sistema de salut regional, amb un 40,1% del total, seguida de Castella i Lleó (37,3%) i Canàries (36,9%). Catalunya hi destina un 28,6% del pressupost total, només Navarra hi destina menys.

Les xifres provenen dels estudis duts a terme per l'esmentada Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials. Estem parlant sempre de despeses no financeres, d'aquí les diferències amb el pressupost del departament de Salut, que es pot consultar a sota d'aquesta pàgina. Un pressupost que, com es veu, el 2017 és quasi mil milions inferior al de 2010.

Si ens fixem ara en l'evolució de la despesa en polítiques socials, veiem que Catalunya és la comunitat que més ha retallat des de 2009. Gairebé un 20%, és a dir, més de 4.000 milions d'euros evaporats. Catalunya ha sigut l'any 2017, a més, la sisena comunitat que menys euros destina per habitant a despeses socials, 500 menys dels que hi destina, per exemple, Extremadura.

Queda l'educació, un sector que arrossega també greus dèficits i amb uns professionals que any rere any aixequen la veu per protestar per les seves condicions laborals. És a dir, per les condicions en què els nens catalans es veuen obligats a estudiar. En aquest camp, Catalunya és també la comunitat que més ha reduït la despesa des de 2009, en més de 780 milions, un 12% menys en vuit anys. Només hi ha dues comunitats, Astúries i Castella-La Manxa, que percentualment han retallat més la despesa en educació, però en números absoluts la retallada catalana (781 milions en vuit anys), quasi dobla la que més s'hi acosta, que es Madrid amb 389 milions.

Els drets socials, amenaçats

L'associació que publica aquestes dades alerta que en l'actual context de crisi, tot el fet sociosanitari pot estar sent utilitzat per retallar drets socials, reduir prestacions i serveis, especialment en l'àmbit sanitari i abandonar espais de responsabilitat pública. Pel que es veu en les xifres, Catalunya estaria liderant aquest dubtosament honorífic rànquing, de la qual cosa es dedueix que és aquí on més estan amenaçats els drets socials. «Enfront d'aquests intents, apostem per una coordinació efectiva de serveis sanitaris i socials, sense minvar els drets reconeguts en tots dos sistemes i sense degradar els seus dispositius prestacionals», asseguren.

Totes aquestes raons expliquen el descontentament del personal sanitari i la preocupació per la falta d'inversió, que té un reflex clar als pressupostos dels últims anys. Catalunya és el territori on en menor mesura s'han aconseguit revertir les retallades en sanitat a causa de la gran recessió. La pregunta és si tan sols s'ha intentat.

Engrunes que distreuen

No sembla pensar igual el govern, si ens hem de refiar –ja que aquest no parla– del portaveu del grup majoritari que li dona suport, Eduard Pujol, que va declarar que totes aquestes qüestions socials no són més que «engrunes» que no ens han de distreure de l'objectiu final, que és la república. La sanitat, els serveis socials i l'educació, no tenen importància. I no són només paraules, els fets –o sigui els diners que hi destinen– confirmen que és tota una ideologia política, una manera d'entendre les prioritats dels ciutadans

Paradoxalment, d'aquí a pocs dies tindrà lloc la Marató, aquest any contra el càncer. Els ciutadans de la comunitat que més està menystenint la sanitat pública, tornaran a ser els que més diners donaran. Potser fins i tot alguns dels responsables de la sanitat catalana es posaran una estona al telèfon, per rebre trucades i diners.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook