03 de desembre de 2018
03.12.2018
Diari de Girona

I després de complir la condemna, què?

03.12.2018 | 00:40
I després de complir la condemna, què?

Fa tres anys es va posar en marxa una nova eina pensada per donar suport als exconvictes de cara al seu retorn a la comunitat. De moment ja s'ha documentat amb un total de 73 persones de diversos centres de les comarques gironines.

La impossibilitat de trobar un habitatge, la inexistència de vincles familiars o, simplement, l'aïllament social. Aquests són alguns dels problemes amb què es poden trobar les persones que surten de la presó després d'haver complert una condemna i que els poden acostar progressivament cap al camí de la reincidència. Hi ha grans perills, però també s'està treballant per buscar-hi solucions per evitar-ho, com és el servei d'acompanyament postpenitenciari professional, una eina posada en marxa l'any 2015 per l'Institut de Treball Social i Serveis Socials (Intress) amb el finançament del Departament de Justícia.

Entre el gener del 2016 i el setembre del 2017 (la durada del programa és d'un any) van participar-hi un total de 73 exreclusos provinents dels centres penitenciaris del Puig de les Basses, Mas Enric i Ponent, que van ser derivats per les treballadores socials. El resultat d'aquests processos s'ha vist reflectit, posteriorment, en la recerca de la Núria Iturbe Ferré, directora del Servei d'Acompanyament a la Víctima del Delicte d'INTRESS, i l'Ana Martínez Catena, investigadora del Grup d'Estudis Avançats en Violència de la UB, que van elaborar un estudi sobre la utilitat d'aquesta eina de suport per al retorn a la comunitat.

«El que diferencia l'acompanyament professional del voluntari té a veure amb la planificació i el coneixement de la xarxa, que són els principals factors que s'han de tenir en compte», expliquen les autores del treball. «La persona que surt en llibertat no té obligació de donar cap explicació del que fa perquè és lliure i ha complert la seva condemna, per tant, ens situem més en què és un projecte de vida, l'acompanyament serveix per tornar-lo a incloure en les xarxes de la zona on està».

La Núria i l'Ana parteixen de la hipòtesi -avalada també per publicacions anteriors del mateix Centre d'Estudis Jurídics- que la reincidència més alta es produeix precisament en el primer any que els presos surten dels centres. «Una de les qüestions que ajuden un cop se surt de la presó i que és clau és quina xarxa tens perquè t'ajudi a tirar endavant, i a l'estudi veiem que la major part dels qui s'atenen des del servei són persones en situació de vulnerabilitat justament perquè no la tenen, o la xarxa social que tenen és petita o debilitada», apunten.

El perfil majoritari

Les persones que van participar en el servei d'acompanyament professional durant el període estudiat tenien una mitjana de 38 anys amb una mitjana d'estada a la presó superior als quatre. El 60% de les persones ateses eren nacionals i un 40%, estrangers. La majoria dels exconvictes havien comès algun delicte de caràcter violent, concretament un 80% de la mostra total. La valoració del risc de reincidència era més aviat alta, datada en un 41,2%.

Per a les autores de l'estudi definir el perfil de la persona que necessita aquest acompanyament no és senzill, però una gran part són aquells presos i preses que «no han pogut gaudir d'un sistema progressiu de presons amb permisos: un percentatge molt elevat de gent que surt directe del segon grau i persones que estan en una situació de major aïllament social».

Començar una nova vida

Segons les investigadores trobar habitatge pot ser un dels grans problemes amb què es troben les persones que surten després d'haver complert una condemna. Precisament, va ser un dels aspectes que les va sorprendre més. «És una problemàtica social que sabem que existeix, però en aquest perfil de gent és acusadíssima». Segons els resultats de l'estudi, pràcticament un 90% dels exreclusos no tenen on passar la primera nit quan surten en llibertat. «Els estem demanant a les persones que tirin endavant una vida sense un domicili. És una de les coses que més ens han impactat.»

Aquesta problemàtica va directament relacionada amb el fet que un 83% dels casos no disposi de relacions familiars en el moment de sortida. «No tenen ningú, ni tan sols una persona que les vagi a buscar a la porta del centre. És un resultat que també ens va impactar», lamenten les autores.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit