El mes de desembre ha començat tranquil i força càlid a tota la província de Girona, amb una estabilitat meteorològica que es mantindrà a mitjà termini, amb força núvols però sense precipitacions. Així mateix, la temperatura superficial de l'aigua del mar ha estat destacable a l'Estartit, concretament de 17,2 graus, i s'ha convertit d'aquesta manera en la més alta en un desembre dels darrers 45 anys. L'última registrada va quedar en 17,1 graus el 2 de desembre del 2006. Unes dades que han estat facilitades per l'observador Josep Pascual.
Paral·lelament, el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) ha fet un repàs de la situació que es va donar el passat mes a la província, que, tal com va passar durant l'octubre, ha estat marcada pel pas de pertorbacions que, en arribar al Mediterrani, s'han aprofundit i han establert un flux humit i càlid del sud-est, però amb la característica que la precipitació associada s'ha restringit a la meitat est del país, on les quantitats registrades han estat molt importants a àmplies zones. En canvi, a la meitat oest i especialment al quadrant nord-oest, han estat menys importants, sense superar la mitjana mensual del novembre.
Una altra de les característiques d'aquest novembre ha estat la temperatura, que en general s'ha situat amb valors per sobre de la mitjana climàtica d'aquest mes. Però l'aire fred que acompanyava les pertorbacions, especialment en els nivells mitjans de la troposfera, a més d'inestabilitzar l'atmosfera pel contrast amb la temperatura encara elevada del mar Mediterrani, ha provocat una temperatura més baixa al Pirineu, sobretot a les parts més elevades, on s'han observat anomalies tèrmiques negatives.
Anomalies tèrmiques
Així doncs, en el cas de la demarcació, les temperatures en comarques com l'Alt Empordà, el Gironès, la Selva o el Baix Empordà han registrat entre 1 i 2 graus per sobre de la mitjana. Mentre que en punts del Ripollès o la Cerdanya, aquesta anomalia s'ha traduït en valors negatius (-1 ºC) o bé s'han mantingut en valors similars als anys anteriors. Aquesta distribució de l'anomalia de temperatura ha estat conseqüència de l'aire fred que acompanyava les pertorbacions, especialment en els nivells mitjans de la troposfera, que va provocar una temperatura més baixa al Pirineu, sobretot a les parts més elevades amb anomalies tèrmiques negatives. En canvi, en superfície el flux de llevant humit i més càlid procedent de la Mediterrània ha mantingut una temperatura per sobre de la mitjana.
Pluges molt abundants
Pel que fa a les pluges, en el cas de les comarques gironines, es pot considerar -segons el Meteocat- que ha estat un novembre «molt plujós L'anomalia de precipitació ha estat relacionada amb el pas de pertorbacions atlàntiques que en arribar al Mediterrani s'han aprofundit i han establert un flux humit i càlid del sud-est.
D'aquesta manera, i tal com va passar el mes anterior, el gradient zonal de la precipitació no ha estat de nord a sud com és habitual, sinó que ha estat d'est a oest, essent el Pirineu amb una influència més atlàntica on s'ha enregistrat menys precipitació, malgrat que els volums mensuals han superat amb escreix els 200 litres per metre quadrat.
En el cas de la província, els valors van ser especialment alts com per exemple a la localitat de la Bisbal de l'Empordà (el punt que va acumular més aigua durant mes mes de tot Catalunya) amb 327,3 litres per metre quadrat. També van ser significatius els litres caiguts a Monells (293,7 l/m2), Lliurona (287 l/m2), Verges (275 l/m2), Darnius (272,8 l/m2), Navata (265,5 l/m2), Banyoles (259 l/m2), Cassà de la Selva (257,4 l/m2), Arbúcies (235 l/m2) o la Tallada d'Empordà (232,9 l/m2).
Finalment, bona part del territori ha enregistrat valors d'irradiació solar global propers o clarament per sota de la mitjana durant aquest mes de novembre. En el cas de la província aquest percentatge s'ha mogut entre el -10 i -15%, a excepció de la Selva i part del Gironès, on se situen encara més avall, concretament a un valor situat al -20%.
