Bramon: «Ens hem de prendre la Constitució com un èxit col·lectiu»

El subdelegat, Albert Bramon, va assegurar que «ens hem de prendre la Constitució com un èxit col·lectiu», ja que va servir per posar «punt i final» a la Guerra Civil i a la posterior dictadura franquista.«L'acord va ser un acte molt positiu», va assenyalar.

Posteriorment, l'acte va comptar amb la intervenció de Francesc Francisco-Busquets, que va ser subdelegat entre els anys 2004 i 2012, que va considerar «obvi» que cal seguir defensant un marc de convivència com és la Constitució malgrat que necessiti una «actualització» després de quaranta anys. A l'acte també hi va assistir l'exdiputada del PSC Rosina Lajo, que va ser diputada al Congrés dels Diputats entre els anys 1977 i 1978 i per tant va treballar per a l'aprovació de la Carta Magna. Lajo va rebre un aplaudiment per part de tots els assistents.

Segons van recordar Bramon i Francisco-Busquets, la commemoració de la Constitució s'havia celebrat tradicionalment a l'Ajuntament de Girona, però amb l'arribada a l'alcaldia de Carles Puigdemont, l'any 2011, va decidir trencar la tradició.

En aquell moment, Francisco-Busquets va decidir organitzar l'acte a la Subdelegació, i des de llavors s'ha mantingut aquesta tradició, amb l'excepció dels anys 2012, 2013 i 2014, en què les celebracions es van centralitzar a Barcelona. Bramon va assegurar que aquest no ha de ser «un acte d'alts càrrecs ni d'institucions, sinó entre amics i ciutadans». Per això, després del discurs de Francisco-Busquets es va oferir un petit refrigeri.

«Cal un marc de convivència»

En el seu parlament, Francisco-Busquets va defensar que, malgrat que alguns articles de la Constitució puguin generar controvèrsia, cal seguir comptant amb un marc constitucional que permeti la convivència de tots els ciutadans malgrat les seves diferències i discrepàncies, tot i que va reconèixer que, després de quatre dècades, és necessària una actualització del text.

A més, va lamentar tota la situació que s'ha generat amb el procés independentista, que va atribuir a «l'agosarament d'alguns líders polítics i socials que no van saber calcular les conseqüències d'una aposta maximalista i, per mi, insolidària», combinat amb «la inflexiblitat i la manca de voluntat política del govern estatal d'aleshores per fer front a aquell agosarament». Tot plegat, va advertir, ha portat la societat catalana a «un carreró que vull pensar que no serà sense sortida», però que va advertir que «segur que tindrà una sortida difícil, lenta i complicada».

Per tot plegat, qui va ser subdelegat va considerar que, si es vol avançar cap una societat «unida i cohesionada», cal fer-ho «respectant-nos els uns als altres i respectant també el marc de convivència que ens vam donar». «Una unió solidària en llibertat que no encotilli sinó que ofereixi garanties i oportunitats a tothom», va proposar. Per això, va assenyalar que, ara que la Constitució ja ha fet 40 anys i per tant necessita una «posada al dia», cal buscar un consens «amb voluntat d'entesa i de fer via plegats, sense que cap de les parts hagi d'imposar res de manera absoluta contra la voluntat absoluta de l'altra».

En aquest sentit, va considerar que el govern de Pedro Sánchez està fent gestos en aquesta direcció, i va defensar que per aconseguir aquest punt d'entesa cal un gir basat en la «generositat i la responsabilitat». «Només si tots plegats som capaços de practicar aquest gir amb ganes i convenciment, serà possible arribar al pacte per posar al dia aquesta llei bàsica, de manera que doni resposta, avui i per força anys més, a les necessitats de tots els pobles d'Espanya», va dir.

A l'acte hi van assistir, entre altres, el diputat del PSC al Parlament, Marc Lamuà, i les regidores de l'Ajuntament de Girona Sílvia Paneque (PSC) Miriam Pujola (Cs) i Concepció Veray (PP), entre altres representants polítics. A més, també va fer acte de presència el Defensor de la Ciutadania de Girona, Ramon Llorente, com ja és habitual.