El Consorci de l'Alta Garrotxa fa una acció de millora al camí del Salt de la Núvia. Es tracta de l'única ruta que facilita la sortida de la vall de Sant Aniol sense haver de passar pel camí de la riera.

La ruta del Salt de la Núvia ha de ser una alternativa sobretot en dies de revingudes de la riera. Fins ara, sense quasi alternativa les revingudes aïllaven els excursionistes a la zona de Sant Aniol i en situacions d'incendis pròxims els agents rurals tancaven l'entrada a la ruta que mena de l'aparcament de Sadernes fins a Sant Aniol per la riera.

El cost de l'operació és de 33.245 euros que són aportats en un 90% per la Diputació de Girona. La millora del camí ha estat demanada pels veïns i l'entitat Amics de Sant Aniol.

Recuperació de l'edifici

Aquesta entitat, en els últims anys, ha dut a terme una operació de recuperació de l'edifici de la rectoria i la casa del costat. Ara, la reforma està en la fase dels interiors que és l'última. La previsió és que la posada en servei de la rectoria com a un gran refugi d'excursionistes porti més gent a una zona ja molt concorreguda.

Així doncs, el camí del Salt de la Núvia a més de fer de via d'escapament en situacions de revingudes o incendis, servirà per reduir la massificació de la ruta de la riera i, per tant, l'impacte sobre l'entorn derivat de l'excés de trepig i el soroll.

Amb la intenció de convertir la ruta del Salt de la Núvia en una via transitable per als veïns, els treballadors del Consorci desbrossen la vegetació invasiva del camí, reconstrueixen els murs de pedra natural de les vores, aplanen la plataforma del camí, fan escales i graons i creen llocs de drenatge. Ho fan mitjançant tècniques manuals.

La intervenció es fa amb criteris d'integració paisatgística i segueix les recomanacions d'historiadors amb la voluntat de reproduir les formes pròpies dels camins tradicionals de muntanya.

El camí del Salt de la Núvia, també és conegut com el mal pas de la Quera, surt de Sant Aniol en direcció cap a la Quera i el Vilar de Talaixà. Hi ha unes vistes de la riera i de la vall impressionants. El camí va a parar a la presa del Gomarell, un rierol de la riera de Sant Aniol des d'on s'arriba fins al pont de Valentí i ja comença la pista que condueix als aparcaments de Sadernes.

Pel que fa al nom de Salt de la Núvia hi ha llegendes amb diferents versions. Una i la més pressuposada és que una noia de la masoveria de Sant Aniol estava forçada a un casament indesitjat amb el noi del ferrer de Sant Aniol. El dia del casament el seu pare la fer muntar a un animal de bast i la va conduir cap a Talaixà, on hi ha una església i unes quantes cases.

Quan la noia es va trobar en una espècie de balconada convexa a gran altura des d'on podia veure a baix el curs de la riera de Sant Aniol i davant les grans muntanyes retallades de grans murs de pedra calcària. La noia que muntava asseguda de costat es va deixar caure al buit.

Una altra versió situa la núvia a la masia de la Quera de Talaixà. És una casa situada al costat del camí que va fins a Sant Aniol per la ruta del Salt de la Núvia. Segons aquesta versió, la núvia va sortir de casa molt il·lusionada i va marxar amb un seguici important, perquè la Quera era una casa molt gran. De fet, era la masia més important de la rodalia i hi ha historiadors que l'apunten com una casa fortificada. El seguici estava format per mules decorades amb plaques de coure al front, guarnides amb flocs de colors i duien esquellerincs i la gent també vestia colors vius de festa. Tot plegat va servir perquè un grup d'amics del nuvi veiessin el seguici des de la muntanya de davant. Es van voler fer notar i van disparar els trabucs. La mula de la núvia espantada va fer un gir i va precipitar la noia.