L'educació social, com a pota fonamental de l'atenció als col·lectius més desfavorits, es reivindica tot recordant la primera escola especialitzada en preparar els seus professionals que es va crear després del franquisme, a Girona fa més de tres dècades.
Després de quaranta anys de dictadura, l'Escola d'Educadors Especialitzats de les comarques de Girona es va avançar a l'hora d'oferir formació per a aquest col·lectiu. El centre es va posar en marxa el 1988 i va funcionar fins que la Universitat de Girona va estrenar els estudis d'Educació Social. El novembre de 2016, la Facultat de Psicologia i Educació va acollir la commemoració del 30è aniversari de l'escola, que va servir per fer balanç, compartir experiències i apuntar cap al futur de la professió, un material que la Fundació SER.GI ha recollit ara en un llibre. El títol d'aquella jornada i del volum que s'acaba de publicar, Antics i nous reptes de l'educació social, deixa clar que el propòsit de fer memòria i de reivindicar la història conviu amb el d'avançar.
Tal com recorda el president de la Fundació SER.GI, Bru Pellissa, a la presentació del llibre, l'Escola d'Educadors Especialitzats de Girona «va néixer de la necessitat de bastir d'un marc teòric, ideològic, metodològic i sociològic» la feina dels professionals que treballaven en administracions públiques i entitats socials gironines la dècada de 1980.
La voluntat de posar en valor la trajectòria d'aquell centre va portar els seus impulsors a celebrar l'aniversari, però tant l'acte com les reflexions que en van sorgir i que nodreixen el llibre «tenen poc de melancolia i molt de reconeixement i de reivindicació», tal com especifica Bru Pellissa, perquè «els educadors socials som agents de canvi». La ponència inaugural va anar a càrrec del professor de la UdG Alfons Martinell, fundador i director de l'Escola d'Educadors Especialitzats, qui va insistir en la idea que «celebrar és mirar endavant».
«Al barri i a les profunditats»
Aquesta és, justament, l'essència del següent capítol, que inclou vivències lligades al desenvolupament de la professió en les últimes dècades. Així, Narcís Badosa hi comparteix la seva experiència com a educador social a l'Ajuntament de Girona, parlant del treball comunitari i «del que vol dir estar al barri i a les profunditats»; la mateixa tasca que recorda Fina Espinosa, mentre que la mestra Carme Riu hi exposa el bagatge com a mediadora familiar i educadora.
El desig de centrar-se en el futur també marca la conversa sobre el futur de la professió mantinguda per estudiants del grau d'Educació social de la UdG, educadors i professors. Aquest és el bloc més extens del llibre, tot i que l'última paraula és per als participants de diversos grups de treball sobre l'experiència de fer d'educador. En aquestes sessions, centrades en els àmbits de la infància i la joventut, la salut mental i les persones amb discapacitat, el treball comunitari i els serveis socials, es van valorar els canvis però també la direcció que cal seguir a partir dara, del futur, altre cop.
