La Sala Penal del Tribunal Suprem ha confirmat la condemna de sis mesos de presó per a un activista que va interrompre una missa a l'església de Sant Pere de Banyoles amb crits a favor de l'avortament («Avortament lliure i gratuït») i que va exhibir una pancarta a l'altar amb el missatge «Fora rosaris dels nostres ovaris».
Així, el Suprem rebutja el recurs de cassació contra la sentència dictada el 28 d'abril del 2017 per la Secció Quarta de l'Audiència de Girona, que va condemnar a l'activista J.R.C. per un delicte contra els sentiments religiosos.
Segons va considerar provat la sentència de l'Audiència, el 9 de febrer del 2014 l'acusat, juntament amb un grup d'una desena de persones, va llançar pasquins i va cridar la consigna «Avortament lliure i gratuït», en contra de la reforma de la Llei de l'avortament.
L'acusat va actuar «sabent que amb la seva acció podria arribar a ofendre els sentiments religiosos», i va aconseguir paralitzar la celebració de la missa durant dos o tres minuts.
L'alt tribunal considera, en una sentència del 4 de desembre, que queda acreditat que l'activista es va extralimitar en l'exercici de la llibertat d'expressió i que va vulnerar el dret fonamental a la llibertat religiosa i de culte.
La Sala Penal del Suprem, en la seva sentència, recorda la seva pròpia doctrina, la del Tribunal Constitucional i la del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) relativa al fet que els drets fonamentals a la llibertat d'expressió, reunió i manifestació «no són drets absoluts», i poden col·lisionar amb altres drets fonamentals, com el dret a la llibertat religiosa.
A partir d'aquesta doctrina, els magistrats conclouen que «les expressions i actes duts a terme per l'acusat, en principi, estan plenament emparats per la llibertat d'expressió, que no exclou la possibilitat d'exterioritzar cap punt de vista. No obstant això, hauria d'haver-lo dut a terme a través dels mitjans necessaris i idonis i, per tant, no lesius per a altres drets i valors constitucionals».
LLOC ESPECIALMENT RESERVAT
La sentència té en compte que l'acció té lloc a una església, "lloc especialment reservat per a la reunió dels qui professen la religió catòlica, davant de l'altar, durant la celebració d'una missa dominical i en un moment en què els feligresos es trobaven recollits en oració".
El Suprem considera que en condemnar-lo, l'Audiència no va vulnerar el dret a la llibertat d'expressió, reunió i manifestació de l'acusat, perquè la condemna penal no es funda en la seva ideologia a favor de l'avortament o en la crítica feta davant de l'Església Catòlica per la seva posició davant la reforma de la Llei de l'avortament, sinó "en la manera, temps i lloc" de la manifestació.
Ho va fer extralimitant-se, a ulls del tribunal, en l'exercici de la llibertat d'expressió i vulnerant el dret fonamental a la llibertat religiosa i de culte.
La Sala assenyala que en aquest cas és evident que amb la seva acció l'acusat "va interrompre uns minuts la cerimònia religiosa, va pertorbar l'acte, i amb això el sentiment dels feligresos que es trobaven en aquell moment congregats celebrant un acte important per a la seva confessió religiosa".
Amb això es va ocasionar "un impediment, interrupció o pertorbació greu de l'acte o cerimònia religiosa que s'estava celebrant a l'interior del temple catòlic".
