12 de desembre de 2018
12.12.2018
Diari de Girona

L'estanyol de la Cendra queda tenyit de gris per una glopada de fang

Des de fa temps, Banyoles és l'escenari d'aquest particular fenomen hidrogeològic

12.12.2018 | 01:30
L'estanyol de la Cendra queda tenyit de gris per una glopada de fang

Durant aquests darrers dies, l'estanyol de la Cendra de Banyoles ha agafat una tonalitat particular a causa d'una glopada de fang que ha deixat tota la superfície tenyida de gris. «No és la primera vegada que s'observa aquest fenomen hidrogeològic», apunta Miquel Campos, el tècnic coordinador del Consorci de l'Estany, ja que, tot i ser un cas «molt curiós» en l'àmbit català, es repeteix de manera «cíclica» i ja s'ha vist en ocasions anteriors.

Segons explica Campos, normalment, l'aqüífer que alimenta tota la zona (estany, estanyols i clot d'Espolla) de Banyoles, es troba a uns nivells de pressió que oscil·len entre els 2 i 3 quilos amb una profunditat de pràcticament 400 metres. Les intenses pluges dels darrers mesos han contribuït a l'augment dels nivells de l'aigua, que, buscant vies de sortida, ha anat arrossegant sediments.

En el cas de l'estanyol de la Cendra, ubicat a la part sud de l'estany, hi ha una important acumulació de fang que prové de les capes de pedra marga, les quals es troben al subsol. «El fang va quedant cada vegada més al fons de l'estanyol i es va compactant a poc a poc. Quan la pressió arriba al subsol, l'estreny amb força fins que aquesta densitat trenca la capa i surt a l'exterior en forma de glopades, com ha passat enguany», afegeix. Quan això passa, allà on va l'onada queda ple de fang, i mata les plantes que queden a sota. Al cap d'uns anys, es recolonitza. El tècnic també explica que ja fa dies que l'aqüífer està actiu. De fet, durant aquest any, la seva pressió màxima ha estat de 5,5 quilos, que equivalen a una columna d'aigua de 52 metres.

Llegendes sense fonament

Des de fa temps l'activitat d'aquest estanyol ha anat lligada al seu nom, cosa que confon la ciutadania, que moltes vegades ha creat tota classe de «similituds» amb altres tipologies relacionades amb el vulcanisme. «Una de les llegendes més populars era la que deia que quan hi havia terratrèmols en altres llocs del món es produïen fenòmens de moviment de cendres i l'estanyol emetia fang».

També s'havia considerat que podia ser un «volcà de fang», on la pressió de la lava i l'escalfor del subsòl produïa aquesta substància viscosa. «Dos casos que no tenen res a veure», sentencia Campos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit