Els primers resultats de l'Observatori Diocesà de la Pobresa i l'Exclusió Social de Càritas mostren que el 65,2% de les persones que participen en els seus programes, arreu de les comarques de Girona, viuen en unes condicions de pobresa i de vulnerabilitat preocupants. Unes altres dades rellevants són l'alt nivell de cronificació de la pobresa, ja que fa anys que acudeixen a Càritas, i d'aïllament social d'aquestes llars.

El responsable de l'observatori, Josep Maymí, va explicar que aquest primer estudi s'ha realitzat a partir de 23 entrevistes a les Càritas locals d'Olot, Banyoles, l'Escala, la Vall d'Aro, Santa Coloma de Farners, Girona i Malgrat de Mar.

Aquesta és la primera fase d'un treball que, tal com va informar Maymí, vol «identificar el que realment defineix l'impacte de la pobresa» en les famílies usuàries de Càritas i, així, disposar d'un instrument d'anàlisi que els permeti treballar adequadament. Un objectiu que es vol assolir involucrant els equips parroquials de l'entitat, que a Girona disposa de 52 Càritas locals.

Els resultats preliminars de l'Observatori Diocesà de la Pobresa i l'Exclusió Social posen de manifest que pràcticament totes les persones entrevistades (21 de 23) han canviat de residència; que el 34,8% es corresponen a llars amb un nivell de cronificació i de pobresa notables, i que un altre 30,4% es troben en risc de pobresa i d'exclusió. El darrer factor significatiu d'aquesta fase del treball és l'elevat grau d'aïllament social que pateixen aquestes famílies, ja que no disposen d'una xarxa d'amistats.

Tots aquests elements configuren el paquet d'hipòtesis amb el qual Càritas Diocesana de Girona treballa ara, en una segona fase de l'estudi que s'articula al voltant de grups de discussió amb una desena de persones -el primer s'ha fet a Girona- i amb els quals Josep Maymí va concretar que es vol «generar debat, posant èmfasi en el tema econòmic, en la quotidianitat i en l'aïllament».

Al final d'aquesta etapa, que es desenvoluparà durant l'any vinent, Càritas espera confirmar les tendències detectades en l'estudi preliminar i elaborar una enquesta més precisa que permeti aconseguir «resultats molt més representatius».