Les comarques gironines han batut el seu rècord històric de població ja que, amb dades d'1 de juliol de 2018, tenen 752.701 habitants. Es tracta de la xifra més elevada des de 1971, que és quan comencen els registres de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Fins ara, l'anterior rècord s'havia assolit l'1 de gener de 2012, quan s'havien registrat 751.599 habitants. L'arribada d'immigració de l'estranger continua essent una de les principals causes d'aquest augment de població, ja que durant el primer semestre d'aquest any van arribar 6.482 persones a les comarques gironines i en canvi només en van emigrar 3.814, fet que va deixar un augment net de la població de 2.668 persones degut a fenòmens migratoris.

L'evolució demogràfica de les comarques gironines ha anat molt relacionada a l'economia. Entre 1971 i 2001 es va produir un creixement constant però sostingut, però l'any 2002, coincidint amb l'entrada d'Espanya a l'euro, les xifres de població es van començar a disparar com a conseqüència, en gran part, de l'arribada de persones immigrades atretes per una creixent demanda de mà d'obra en el sector de la construcció i l'hostaleria. Aquest creixement va continuar essent espectacular fins l'1 de gener de 2009, coincidint amb l'època de bonança econòmica: en set anys, la població gironina va augmentar gairebé un 30%, passant de 568.690 a 735.856 persones.

A partir de 2009, tanmateix, la crisi econòmica es va deixar notar i, malgrat que la xifra de població va seguir creixent, ho va fer de forma molt més lenta. Així, la població va augmentar un 2,4% entre l'1 de gener de 2009 i l'1 de gener de 2012, moment en què es va assolir el que era, fins ara, el màxim històric: 751.599 persones. A partir de llavors, la demarcació va experimentar la primera baixada important de població: entre l'1 de gener de 2012 i l'1 de gener de 2015 va perdre 11.174 habitants, el que va suposar una caiguda de l'1,49%. Des d'aquell moment, superats ja els pitjors efectes de la crisi, la població va tornar a créixer, tot i que de forma més lenta que durant l'època de la bombolla immobiliària. Així, dels 740.373 gironins que hi havia registrats a 1 de gener de 2015, s'ha passat als 752.701 que es van comptabilitzar el passat 1 de juliol. En aquest darrer període, doncs, s'ha produït un increment de l'1,67%.

Moviments migratoris positius

Bona part del creixement es pot atribuir a l'arribada de població estrangera. Girona continua essent una de les províncies de tot l'Estat que rep més immigració, i durant el primer semestre de 2018 va rebre 6.482 persones procedents d'altres països. Per nacionalitats, els marroquís van ocupar el primer el lloc, amb 1.100 persones, seguits a molt poca distància pels hondurenys, amb 1.071. Més enrere venen ja les persones amb nacionalitat espanyola però que residien a l'estranger (502) i, a continuació, els colombians (378), romanesos (363) i russos (255).

Tenint en compte que, durant aquest mateix període, el nombre de persones que va emigrar des de Girona a altres països va ser de 3.814, el saldo migratori va deixar com a resultat que a la demarcació hi ha 2.668 habitants més.

Pel que fa als moviments interns -és a dir, persones que s'han traslladat de província-, Girona va rebre 4.940 persones i en canvi en van marxar només 4.401, de manera que el saldo va tornar a ser positiu: 539 persones més.