16 de desembre de 2018
16.12.2018

La despesa en loteria dels gironins és la més baixa de tot Catalunya

La mitjana del 2018 se situa en 42,92 euros per habitant, una xifra superior a la de l'any anterior

16.12.2018 | 00:05

El pròxim 22 de desembre, molts gironins i gironines estaran pendents del sorteig de la grossa de Nadal, tot i que, estadísticament, el territori no ha demostrat mai tenir massa sort des de la seva posada en marxa. Potser és precisament per aquest motiu que la despesa de la província és la més baixa de tot el territori català: 42,92 euros, segons la consignació per habitant de Loteries i Apostes de l'Estat, enguany amb 162.177 bitllets repartits a la demarcació.

La suma de diners dels gironins destinats al joc esdevé lleugerament superior a la de l'any anterior, durant el qual els ciutadans es van gastar 34,82 euros de mitjana en adquirir dècims, cosa que va comportar la venda de &csMarker;131.569 bitllets. Les comarques gironines, però, es troben per sota de la resta de províncies de Catalunya. A Barcelona, la previsió de despesa del 2018 s'ha xifrat en 55,41 euros per persona, Tarragona es queda amb 44,90 i els lleidatans són els que més s'hi gastaran, amb un total de 128,33 euros per habitant.

Encara que les possibilitats aritmètiques d'aconseguir el primer premi són iguals per a tots els números, la inversió que fa cadascuna de les províncies de l'Estat és ben diferent i les xifres poden oscil·lar entre els 243 euros que es gasta un sorià, als simbòlics 14,16 que hi inverteix un habitant de Melilla. Però la manca de sort no és en cap cas un problema d'inversió, ja que malgrat que Sòria gasta la mitjana més elevada, només ha estat afortunada tres cops amb el primer premi. Un cop més que Girona, que gasta quatre vegades menys. Algunes de les províncies on també es fa una aposta important són Burgos (134 euros enguany), Segòvia (129), Palència (123) o bé Osca (121).


La sort passa de llarg

En general, però, el primer premi de la grossa ha passat de llarg a les comarques gironines i, de fet, només hi ha tocat en dues ocasions. La primera va ser l'any 1914 a la localitat de Ripoll, i un segon cop a la Jonquera 47 anys després, l'any 1961. Tanmateix, no es pot dir el mateix de Girona, que encara resta a l'espera de tastar la sensació de ser premiada amb la quantitat més elevada. A Lleida ha tocat en cinc ocasions, tres de les quals van ser a Sort durant una franja molt seguida d'anys: 2003,2004 i 2007. A Barcelona ha arribat a tocar fins a una quarantena de vegades, mentre que a Tarragona encara no s'ha guanyat en cap ocasió. La província que ha estat guardonada més vegades -amb diferència- és Madrid. Un total de 78 primers premis, el darrer el 2017.


Un impost voluntari

La loteria de Nadal va néixer durant la Guerra d'Independència com un impost voluntari que podia beneficiar el contribuent al mateix temps que engreixava les arques de l'Estat. Sota el nom de «Loteria Moderna», per no ser confosa amb la «Loteria Primitiva», es va celebrar per primera vegada a la localitat de Cadis el 1812.

A mesura que es va anar implementant arreu, es van anar creant cada vegada més administracions de loteries, i actualment s'ha convertit en una tradició d'allò més consolidada que permet somiar als ciutadans poder acabar l'any amb una ajuda econòmica que els permeti algun plaer o bé tapar alguns forats.


Numerologia

Si ens remuntem als inicis del sorteig, els números que menys s'han repetit han estat l'1, el 2 i el 9. En canvi, aquells que han sortit amb més freqüència són el 5, el 4 i el 6. Com a xifra final, el 5 ha estat el número que més cops ha resultat premiat, concretament 32, tot i que mai ha acabat en 25. Tot seguit hi ha el 4 amb 27 vegades i el 6 amb el mateix nombre de cops. La terminació de dues xifres més repetida ha estat el 85, un total de set vegades, mentre que terminacions com 09, 10, 21, 25, 31, 34, 41, 42, 43, 51, 54, 59, 67, 78 o 82 no han rebut mai el primer premi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook