El 9 de novembre, pels volts de les tres de la tarda, va saltar l'alarma al Baix Empordà: un autocar amb 40 passatgers havia sortit de la via i podia haver bolcat. La major part del passatge (36) eren escolars d'entre 11 i 12 anys. L'avís al 112 el va donar un vigilant municipal de la població, a qui un veí acabava de trucar per donar la notícia.

Ràpidament, tots els serveis d'emergències es van activar tal com marquen els protocols en el cas d'un accident amb possibles múltiples víctimes. Els primers a arribar-hi van ser agents de Seguretat Ciutadana i del Grup de Delinqüència Urbana dels Mossos d'Esquadra de la comissaria de la Bisbal. L'agent Patrícia de la Torre i un company seu eren a Torroella de Montgrí i van atansar-se ràpidament fins a la GI-651, una car­retera que no compta amb vorals i per on amb prou feines poden passar dos autocars de costat.

«Què ens trobarem»

Patrícia de la Torre recorda un mes després que li «tremolaven les cames» quan es dirigien cap allà i assegura que en sentir-ho per l'emissora «et passa tot pel cap, però has d'arribar». I és que no sabien encara si l'accident era molt greu o no. En paral·lel, els mossos Josep Cases i el seu company, Josep Franquet, estaven a la comissaria quan el recepcionista els va donar la notícia. I, com explica Cases, no van dubtar «a agafar el que teníem i cap a la carretera». Anaven de paisà i quan van arribar a l'accident ja van trobar-se que la patrulla de la De la Torre havia tallat la carretera. I com s'ha de fer en tot accident, havia aplicat el protocol PAS (Protegir, Avisar i Socórrer les víctimes).

Els alumnes estaven a fora de l'autocar i en grups, un d'ells en un camp a tocar de l'accident. Josep Franquet recorda que el primer que van mirar és que ja estaven separats, entre els ferits i els que no. Dels 25, onze van ser derivats en ambulància cap a l'hospital de Palamós. I rememorant aquell 9 de novembre, De la Torre destaca que va veure els nens «molt afectats», però que ella juntament amb els companys els anaven ajudant i calmant dient-los que no es posessin nerviosos.

Franquet destaca que «en el primer moment, els veus tots ensangonats sobretot de la zona de la cara: celles, llavis», i diu que malgrat ser ferits lleus, entre ells es veien així i per això «els vàrem fer com una neteja -amb tovalloletes- que més que sanitària era perquè els nens veiessin que no tenien res greu, perquè es calmessin».

A mesura que passaven els minuts, van arribar els altres serveis d'emergències i cadascun va actuar com li pertocava. El SEM va endur-se onze dels joves cap a l'hospital de Palamós, on la mateixa tarda van ser donats d'alta.

L'altre focus d'atenció, tot i que la prioritat eren els menors, estava posat en els mestres, que com recorda De la Torre, estaven «molt col·lapsats, en estat de xoc» i també en el xofer, que com destaca Josep Cases, «també ho estava, perquè es veia com a responsable de l'accident i nosaltres li dèiem que no es preocupés, que ara vindrien els companys de trànsit».

Més recursos

Quan la zona va estar assegurada i els ferits al seu lloc, el cap de Torn Regional, el sotsinspector Josep Lluís Rico, també va arribar a lloc i s'hi van sumar agents de l'Àrea Regional de Trànsit (ART), en aquest cas de l'àrea de transports. El cap de Torn era allà com li pertocava per supervisar l'accident, que, com reconeix, inicialment pintava greu. I també gestiona el que es necessita en casos així. S'hi va desplaçar també la furgoneta anomenada centre de comandament avançat i que permet, de fet, que els Mossos tinguin com una oficina sobre el terreny i poder saber on és en cada moment cada efectiu i si cal desplaçar-los, entre d'altres. En el cas de Peratallada, el cap de Torn va sol·licitar a Sala Regional de Comandament de la Regió Policial que trobessin un lloc per tenir els joves no ferits mentre no tinguessin un nou transport. Amb l'ajut del vigilant municipal, se'ls va proporcionar una masia -antic ajuntament. I allà, com recorda de la Torre, els joves van aconseguir «desconnectar» del moment traumàtic que havien passat.

I és que com diu el cap de Torn, fins i tot van tenir una experiència «agradable», ja que se'ls va traslladar fins a la masia, «un trajecte d'un quilòmetre a bord de camions de bombers, de cotxes de policia, i estaven encantats». Quan en canvi, uns minuts abans, recorda la policia, «no volien agafar un bus de tornada» i, com recorda Josep Franquet, hi havia joves que li deien «no vull pujar mai més en cap cotxe». El grup d'escolar procedia de Barcelona, en concret eren alumnes i professors de sisè de Primària de l'escola Concepcionista. Al cap de tres hores dels fets, els alumnes van tenir un nou autocar i van poder retornar cap a casa, sans i estalvis. Tant el cap de Torn Regional com els agents de la Bisbal coincideixen que l'actuació va ser molt agraïda.

Lamb la policia

Els agents recorden, per exemple, com cridaven Patrícia de la Torre pel seu nom i fent broma. També destaquen que alguns dels alumnes van demanar al cap de Torn que deixés que aquesta «anés amb ells amb el bus fins a Barcelona». I és que ella va ser qui va estar amb el grup tota l'estona al polivalent de Peratallada, on van desconnectar gràcies a jugar a futbol, fent-se fotos amb ella, etc. Per als agents actuants, aquest serà un servei que tindran sempre a la memòria, però reconeixen que el mateix dia i l'endemà el tenien tot el dia al cap. Com reconeix Cases, «anàvem pensant què hauria pogut passar». Però en acabar el servei i quan els nois pujaven al bus, diu l'agent, «veus la satisfacció dels nens que se'n van i penses que potser no ens veuen com a herois, però sí com les persones que hi són quan hi han de ser».

L'inspector Joan Costa, el cap de l'Àrea Regional de Trànsit (ART), destaca, igual que el cap de Torn, que els agents de la Bisbal van fer una tasca molt important en el cas de Peratallada. I llavors, la investigació ja va ser cosa dels agents de Trànsit. En el cas d'aquest accident, sortosament no va ser necessària l'activació del protocol en accidents amb múltiples víctimes, ja que no va haver-hi ferits greus ni víctimes mortals. En canvi, aquest s'ha utilitzat en altres tipus de fets. L'inspector Joan Costa recorda que el més important en un accident de múltiples víctimes és tallar la carretera, optar pel PAS i permetre l'entrada i sortida dels altres operadors com són Bombers i el SEM.

En el cas d'un accident de trànsit, qui lidera l'emergència són els Mossos, que, a banda del tall de carretera i l'assistència dels ferits, també fan altres tasques, com la investigació i el seguiment dels ferits en cadascun dels hospitals i la primera atenció en els familiars. A més, compten amb suport psicològic del SEM o el Dipsalut per les víctimes i també del departament d'Interior, per als policies. Una de les altres tasques importants que també es van dur a terme en l'accident del Baix Empordà i com marca el protocol, és saber on seia o era cada víctima. En aquest cas, diu Costa, segurament es va evitar un mal major perquè tots els escolars portaven cinturó de seguretat.

La coordinació, clau

La coordinació, tal com asseguren tots els qui van ser presents i també el Coordinador Regional d'Emergències, el sergent Quim de Diego, és «bàsica» perquè cal treballar amb la resta d'operadors. El protocol d'emergències amb múltiples víctimes estructura la feina, com ara qui ha de liderar l'accident, entre d'altres.

El primer cop que es va fer servir a Espanya és a l'agost de 2008 en l'accident d'un avió d'Spanair a Barajas, amb 153 morts. Aquí, com diu el sergent, va ser necessària coordinació de policia judicial, científica, jutjats, serveis sanitaris, etc. A Catalunya, el protocol va néixer el 2009 i està basat en l'espanyol. A Girona, diu De Diego, ja va haver-hi treball conjunt en l'accident de l'Oca de Banyoles el 1996 amb 21 morts. Però el protocol es va usar per primer cop a Catalunya el 2009. En un accident d'un autobús a la C-32, a Sant Pol, amb 6 morts i 68 ferits. I per últim cop, pels atemptats de Barcelona i Cambrils.