La identificació dels animals és un deure determinat per llei, sobretot en el cas dels gossos, gats i fures. Fa 30 anys, un grup de veterinaris de Barcelona del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya van impulsar l'Arxiu d'Identificació d'Animals de Companyia (AIAC), un servei que funciona com una mena de «carnet d'identitat» que permet identificar l'animal i la persona propietària i, d'aquesta manera, fer un seguiment de l'estat de salut de la mascota, localitzar-la en cas de pèrdua, detectar situacions de maltractament o abandonament, inscriure l'animal al cens o obtenir llicències i passaports. La fructífera trajectòria d'aquest servei ha fet que actualment a Catalunya es comptabilitzin uns 1.300.000 animals que porten incorporat un xip subcutani que permet la seva identificació. Les dades dels darrers anys mostren un augment progressiu del nombre d'animals nous inscrits en el registre a la província de Girona. Concretament, en el primer semestre del 2018, el Consell de Col·legis Veterinaris català ha registrat un total de 49.193 nous animals arreu de Catalunya, dels quals 5.212 pertanyen a les comarques gironines. El mateix Consell afirma haver recuperat 2.517 animals de companyia a tot el país a través de l'AIAC durant aquest mateix període. Una de les darreres novetats és la introducció d'una placa amb codi QR que es col·loca al collar de la mascota i que té l'objectiu de facilitar la identificació de l'animal. Aquesta eina es va posar en pràctica fa poc més d'un any i ara s'ofereix amb la implantació del xip.
El president del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya i president del Col·legi Oficial de Veterinaris de Girona, Bernat Serdà, emfatitza que «l'objectiu és arribar que tothom registri el seu animal per tal de gestionar i evitar pèrdues i abandonaments, tenir un registre complet dels animals de companyia en el territori, i que aquests portin un control sanitari adequat». El procés que permet registrar la mascota a l'AIAC comença portant l'animal al veterinari, professional encarregat d'implantar el xip i el collar amb el codi QR. Col·locar el dispositiu no és suficient, sinó que és essencial un altre pas: el veterinari ha d'enviar el nou registre a la base de dades de Barcelona per via electrònica, mètode que trasllada la informació de forma immediata, o bé per correu postal en un marge de 20 dies.
Segons un comunicat del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya, la utilitat més evident de la identificació és per a les situacions d'abandonament, però també és eficient per garantir altres intervencions: males praxis, com ara talls de cua o d'orelles, tinences irresponsables o l'aplicació de sancions. Des de l'AIAC també es pot gestionar el passaport dels animals, una competència exclusiva del Consell. L'AIAC forma part de la Xarxa Espanyola d'Identificació d'Animals de Companyia (REIAC) i està connectada a la xarxa internacional d'arxius PETMAXX, creada per simplificar la recuperació d'animals domèstics perduts. El president del Col·legi de Veterinaris gironí compara les xifres dels nous animals que s'han incorporat al registre en els últims quatre anys a la província de Girona: el 2015, 10.719 nous animals registrats; el 2016, 11.314; el 2017, 11.604 nous animals, d'un total de 94.717 a tot Catalunya; i 5.212 noves mascotes durant el primer semestre del 2018, d'un total de 49.193 a tot el país. Després de valorar aquest ball de xifres, Serdà apunta que «s'espera que en el que queda d'any, el total augmenti o bé s'aconsegueixi estabilitzar, suposant que pot haver-hi una petita diferència a l'alça».
Difusió a les escoles
La veterinària tarragonina Alexia Falcó treballa a centres d'acollida, en l'àmbit de la clínica, per a ajuntaments i fa campanyes d'educació arreu de Catalunya. L'experta confessa que l'AIAC, «primer de tot, és un registre que garanteix la seguretat i la salut de l'animal i, a la vegada, també permet saber qui és en tot moment el seu propietari». Falcó confessa que el microxip que s'implanta sota la pell de la mascota té la mida d'un gra d'arròs i no causa cap mena de molèstia. L'experta subratlla que l'educació cap als animals de companyia ha de començar a les escoles, motiu pel qual el Consell treballa en campanyes i tallers per als més petits. L'especialista remarca l'estand que habilita el Col·legi de Veterinaris de Girona a les Fires de Sant Narcís dirigit als infants, on poden aprendre com s'implanta el microxip, entre altres activitats, tot fent de veterinaris. La veterinària confessa que «per Fires, passen uns 200 nens cada dia a fer els tallers, fet que els converteix en tot un clàssic». Des del Consell, es programen contínues xerrades a casals d'estiu i escoles de les quatre províncies catalanes. Per exemple, fa 15 dies van finalitzar les xerrades a les escoles de Salt, tot i que en queda alguna de pendent, explica Falcó.
