Cada any es detecten a les comarques gironines uns 220 nous casos de càncers del sistema immunitari, segons un estudi elaborat per investigadors gironins sobre les neoplàsies limfoides, un grup de malalties que són difícils de comptabilitzar a causa dels múltiples canvis en la seva classificació.
Els investigadors de l'Institut Català d'Oncologia (ICO) Girona, l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (Institut Català d'Oncologia (ICO) GironaIdibgi, juntament amb el Grup de Recerca en Estadística, Econometria i Salut (Grecs) de la Universitat de Girona, han presentat per primera vegada una recerca amb dades sobre la incidència a la demarcació de Girona d'aquest grup heterogeni de càncers que s'originen en cèl·lules del sistema limforeticular, integrat per uns 40 tipus diferents.
Segons els autors de l'estudi, que han analitzat dades del Registre del Càncer de Girona entre el 1996 i el 2015 i que han comptat amb la col·laboració dels Serveis d'Hematologia de l'ICO a Girona i Badalona, cada any es diagnostiquen 220 nous casos de limfoides, els més freqüents dels quals són el mieloma múltiple, amb 40 casos anuals, i la leucèmia limfàtica crònica, amb 38.
«Els avenços en les darreres dècades ha permès desenvolupar diagnòstics i tractaments més específics, però alhora, ha fet més difícil classificar tot aquest tipus de patologies. Han estat molts canvis en poc temps i això ha fet que en l'àmbit epidemiològic fos un obstacle per a la monitoratge d'aquest tipus de neoplàsies i de comparació de dades entre diferents regions», segons assenyala el doctor Rafael Marcos-Gragera, investigador de l'Idibgi i l'ICO-Pla Director d'Oncologia.
«Aquest és el primer estudi a l'Estat i un dels primers en l'àmbit internacional que avalua la incidència en una regió d'aquest grup de malalties tan divers. Abans parlàvem de limfomes en general, i la realitat és que, depenent de cada tipus, afecten un perfil de pacient o un altre i s'aborden de maneres diferents», apunta.
Assenyala Marcos-Gragera que «disposar d'aquestes dades ens permetrà avaluar la càrrega que suposa cadascuna de les entitats i monitorar l'efecte de les noves teràpies diana en aquestes patologies, algunes de les quals són malalties rares».
Per treballar les dades epidemiològiques, els investigadors s'han basat en la darrera classificació instaurada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per aquestes malalties, de l'any 2008, que és fruit d'un consens entre patòlegs, hematòlegs i genetistes.
Així, s'ha estimat una incidència anual de 33,4 casos per cada 100.000 habitants que s'ha mantingut constant durant l'estudi i que proporciona dades per les 40 subentitats presents en la recerca. D'entre totes elles, un 8,3% són limfomes Hodgkin; el 4,8% leucèmia/limfoma de cèl·lules precursores; un 78,2% són neoplàsies de cèl·lules B madures; el 6% neoplàsies de cèl·lules T-NK madures i un 2,7% de casos inespecífics.
18.000 casos a l'Estat al 2020
D'acord amb aquestes dades, els investigadors han fet una projecció que indica que es diagnosticaran uns 17.950 nous casos de limfoides a l'Estat espanyol l'any 2020, essent el més freqüent el mieloma múltiple (3.531 casos), la leucèmia limfàtica crònica (3.248 casos) i el limfoma B difús de cèl·lula gran (3.025 casos).
I és que, recorden des de l'ICO, registres del càncer com el de Girona són una eina molt útil tant per estudiar de la càrrega d'una malaltia i la seva evolució al llarg del temps com per fer projeccions a futur per a la planificació dels recursos sanitaris i l'avaluació d'eines com els plans de cribratge o l'impacte de nous tractaments, per exemple.
