El Gironès continua liderant la demografia de les comarques gironines. Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) corresponents a 1 de gener de 2018, el Gironès no només és la comarca més poblada de la demarcació, amb 186.020 habitants, sinó que torna a ser la que més creix, amb un augment de l'1,26% respecte l'1 de gener de 2017.

A més, també és la segona que més creix de tot Catalunya, només superada pel Baix Penedès. La resta de comarques gironines també guanyen població, excepte el Ripollès i la Cerdanya, que són les úniques que en perden. El Ripollès, a més, és una de les cinc comarques catalanes amb un major percentatge de població de més de 65 anys (un 25,6% dels seus habitants superen aquesta edat).

A les comarques gironines, 732.854 habitants

La població de les comarques gironines, segons aquestes dades, se situa en 732.854 habitants, mentre que la de Catalunya assoleix el màxim històric de 7.543.825 habitants. L'Idescat atribueix aquest creixement, sobretot, a l'arribada d'immigració de l'estranger.

El creixement del Gironès és degut tant al creixement natural de la seva població com a la migració. De fet, es tracta de la tercera comarca catalana, per darrere del Vallès Occidental i el Baix Llobregat, que en termes relatius ha experimentat un major creixement natural de la població, és a dir, que el nombre de naixements ha estat superior al de defuncions: ha guanyat 695 habitants per aquesta via.

A més, el balanç migratori amb l'estranger (és a dir, la diferència entre les persones que han arribat i les que han marxat) també és positiu, ja que li ha permès sumar 1.368 veïns, i n'ha afegit 268 més a través d'un balanç migratori també positiu en relació a les migracions internes.

En total, doncs, el Gironès va guanyar 2.327 habitants entre 2017 i 2018, el que li va comportar un creixement de l'1,26%. A més, la població del Gironès és de les menys envellides de Catalunya: només un 15,3% supera els 65 anys d'edat, que és la segona xifra més baixa de tot Catalunya, ja que tan sols la Vall d'Aran, amb un 14,1%, té un percentatge inferior.

Segona comarca, la Garrotxa

La segona comarca que més creix és la Garrotxa, tot i que en aquest cas ho fa per les migracions i no pel creixement natural, que és negatiu. D'aquesta manera, en aquests moments compta amb 55.579 veïns, el que li ha comportat un creixement del 0,79% respecte al 2017. En aquest cas, el percentatge de població major de 65 anys se situa en un 20,9%, que és el segon major percentatge després del Ripollès.

Molt a prop de la Garrotxa es troba el Pla de l'Espany, que ha vist com la seva població creixia un 0,74% en aquest mateix període, passant de 31.577 residents a 31.810. En aquest cas, l'augment també ve donat majoritàriament per les migracions, ja que el moviment natural de la població només ha permès sumar nou habitants. En aquesta comarca, el percentatge de majors de 65 se situa només en un 17,7%, un dels més baixos de la província.

També creix la població del Baix Empordà; en aquest cas, un 0,34%, tot passant de 130.737 veïns a 131.305. Una vegada més, l'augment es pot atribuir bàsicament a les migracions, ja que el creixement natural de la població només ha deixat un balanç positiu de 33 persones més, mentre que les migracions exteriors van permetre augmentar en 533 habitants. Al Baix Empordà, el percentatge de majors de 65 anys es troba en el 19,2%.

Una mica més enrere es troba l'Alt Empordà, on la població ha crescut un 0,34% i arriba a les 136.981 persones. La comarca ha crescut en 459 persones, 199 per creixement natural de la població i 394 per la immigració estrangera. En canvi, si es tenen en compte les migracions internes, entre províncies, ha perdut 99 persones. En aquest cas, hi ha un 18,5% de la població que supera els 65 anys.

Finalment, la darrera comarca que guanya població és la Selva, que passa dels 165.793 als 166.285 veïns; és a dir, 522 persones més, que suposen un augment del 0,31%. Aquest creixement es deu, sobretot, a les migracions internes, entre províncies, que han portat 266 persones més a la comarca, mentre que la immigració ha fet augmentar la població en 215 persones i només 43 s'han sumat per creixement natural.

El Ripollès i la Cerdanya, en canvi, són les dues úniques comarques gironines on la població cau en lloc d'ascendir. El descens més pronunciat és a la Cerdanya, on s'han perdut 61 habitants, el que significa un 0,34% menys de persones que l'any anterior.

En aquest cas, el saldo migratori a l'estranger és negatiu, és a dir, hi ha més persones que han marxat que no pas han anat a viure a la comarca, de manera que han perdut 214 persones per aquesta causa. També n'han perdut sis més pel creixement natural de la població, que també ha estat negatiu. En canvi, l'únic que ha resultat positiu ha estat la migració interna, que els ha aportat 162 habitants més.

Per la seva banda, la població del Ripollès, que l'any 2017 era de 24.889 persones, ara és de 24.874, és a dir, que s'ha produït un descens de quinze persones (0,06%). Aquest descens s'ha produït perquè han mort 156 persones més de les que han nascut a la comarca, fet que no s'ha vist compensat per les 87 persones que va portar la immigració i les 58 que van arribar d'altres províncies.