Un estudi fet per investigadors gironins ha confirmat que seguir els programes de detecció precoç del càncer de mama amb mamografies rutinàries contribueix a reduir la taxa de mortalitat per aquesta malaltia. En la recerca, els investigadors de l'Institut Català d'Oncologia (ICO) a Girona i la Universitat de Girona (UdG) han presentat dades de incidència i mortalitat en dones diagnosticades de càncer de mama ductal in situ a les comarques gironines en els darrers vint anys.

Els investigadors s'han centrat en el carcinoma ductal in situ, el tipus més comú de càncer. «És una lesió premaligna que, en ser un tumor encara molt localitzat, no presenta símptomes», explica el doctor Rafael Marcos-Gragera, de la Unitat d'Epidemiologia i Registre de Càncer de Girona de l'ICO i del Grup d'Investigació en Estadística, Econometria i Salut (Grecs) de la UdG.

Aquesta malaltia es diagnostica majoritàriament a través de mamografies rutinàries. En trobar-se en aquesta fase inicial, el tractament és molt efectiu i la pacient té bon pronòstic, però si no es detectés i seguís el curs natural de la malaltia, el tumor passaria a ser invasiu, a fer metàstasi i provocar la mort de la pacient.

Més incidència amb el cribratge

A les comarques gironines, el desplegament del pla de cribratge del càncer de mama va arrencar entre el 2000 i el 2002. Es tracta d'un programa poblacional que convida les dones d'entre 50 i 69 anys a fer-se mamografies cada dos anys, un control que afavoreix la detecció prematura dels tumors i, per tant, millora el pronòstic de la malaltia. L'impacte del programa, indica l'estudi, es pot veure reflectit en l'increment de la incidència del carcinoma in situ en el grup d'edat beneficiari.

«En els darrers vint anys, coincidint amb la posada en marxa del programa de detecció precoç del càncer de mama, s'ha detectat un increment de la incidència d'aquest tipus de lesió premaligna. Les mamografies de control permeten arribar a dones que, en no tenir símptomes, no anirien al metge», explica l'especialista de l'ICO.

Els investigadors s'han centrat en la mortalitat de les pacients diagnosticades amb aquest tipus de càncer de mama que, en detectar-se quan encara no hi ha invasió dels teixits, té una supervivència bona. «Volíem saber si la mortalitat d'aquest grup de pacients era igual que el de la població general o si el fet de participar en el programa feia que fos inferior o superior», apunta el metge.

Els investigadors, que han col·laborat amb especialistes de l'Imperial College de Londres i l'University of Miami Miller School of Medicine, han analitzat les dades del Registre del Càncer de Girona entre el 1994 i el 2013, un interval de temps en què es van registrar 641 casos d'aquest càncer i la mort de 56 dones diagnosticades amb la malaltia.

«S'han analitzat totes les pacients, independentment de l'edat, i hem detectat una disminució de la mortalitat només en el grup convidat al cribratge, les gironines d'entre 50 i 69 anys», apunta, i assenyala que, segons l'estudi, aquest col·lectiu té un 20% menys de mortalitat que la població femenina d'aquesta edat que no han tingut la malaltia.

«És difícil d'explicar, perquè a l'article apuntem diverses possibilitats, com la millora de les tècniques de detecció o el fet que les dones que participen al programa són un col·lectiu que es preocupa per la seva salut, té patrons de vida més saludables, no fuma, fa exercici i probablement participa en altres programes de salut», indica.