Vuitanta anys després encara apareixen explosius de la Guerra Civil. Cada any, els Mossos d'Esquadra fan explotar centenars d'artefactes bèl·lics de manera controlada. Calculen que, cada any, apareixen una mitjana de 1.000 artefactes explosius que no van explotar o que senzillament van ser amagats. Compten que encara calen entre 20 i 25 anys per deixar Catalunya lliure del perill dels instruments de mort escampats pel país.

En els primers anys de després de la guerra, les restes del conflicte es van emportar un bon nombre de víctimes. En els anys 40 i 50 del segle XX no existia el 112 i no van ser poques les ocasions en les quals grups de nens es van dedicar a jugar i colpejar amb pedres bombes que els van explotar.

En els darrers anys, no ha transcendit que els testimonis d'aquell conflicte hagin causat cap sinistre. Que no hagin fet mal no significa que no conservin la capacitat destructiva. El motiu que no hagin causat destrucció és pel fet que quan una persona els detecta el primer que fa és comunicar la troballa al 112 perquè els Mossos s'enduguin l'instrument de perill i el facin explotar.

L'Alt Empordà i el Ripollès, escenaris de la retirada de l'exèrcit de la República, són les comarques on han trobat més artefactes explosius. El que més es troben són granades de mà, de morter i projectils d'artilleria. En molts casos ni tan sols van ser disparats. Els republicans les van llençar o amagar abans de passar la frontera.

Fa poc, un pagès que llaurava un camp a la Tallada d'Empordà va localitzar un projectil d'artilleria d'uns 105 mil·límetres que els Mossos van fer explotar en una pedrera. A Ripoll, el 27 de setembre del 2017 un home va trobar una espoleta de projectil d'artilleria. Ell mateix la va dur a la comissaria dels Mossos del Ripollès. Els agents li van dir que tot i estar rovellada podia haver suposat un perill.

Això no vol dir que a la resta de comarques no es trobin explosius i armes. Des de l'inici de la guerra, el 1936, les armes van ser un bé preuat que es va amagar dels enemics i dels amics. Els anarquistes de la CNT-FAI es van quedar les que van trobar a les casernes o que van poder comprar pel seu compte. Ho van fer perquè paral·lelament a la guerra entre la República i els revoltats hi havia una revolució, en la qual aquella república de burgesos es podia convertir en enemic. Els anarquistes van amagar les armes i els explosius en llocs que havien quedat buits per causa del conflicte: les esglésies, els convents i les cases dels amos.

Fa dos anys, els paletes que feien obres per reparar uns degoters al convent de clausura de les monges de Santa Teresa, a Vic, van trobar 30 quilos de dinamita, 26 granades de mà, 290 detonadors, 2 fusells, 16,5 quilos de pólvora, 2.232 cartutxos de fusell i 12 metres de metxa lenta. Els Mossos van retirar el material i el van fer explotar en una pedrera a Seva. Abans de fer la retirada, els agents van desallotjar una part del convent. Tot i l'antiguitat, el material de guerra va ser fabricat per durar i en la major part dels casos està preparat per explotar. Per això, els Mossos avisen que en cas d'una troballa d'aquestes no s'ha de tocar, moure ni manipular els artefactes. Han d'avisar els Mossos d'Esquadra i prou.

Fa poc més d'un mes, els paletes que treballaven en una casa del terme municipal d'Olvan, al Berguedà, van trobar dues granades de mà del tipus pinya que encara conservaven l'anella de detonació. Van avisar i els Mossos se les van endur per destruir-les.

A Figueres, el 20 d'abril , un operari treballava al castell de Sant Ferran. Va trobar una espoleta de fabricació russa molt deteriorada. L'espoleta és un instrument que serveix per fer una primera explosió que serveixi per explotar projectils. Tot i que estava en molt mal estat, els Tècnics de Cerca i Localització d'Explosius (TEDYL) de la Guàrdia Civil la van traslladar a un lloc segur i la van fer explotar.

El 21 de març de 2017 a Sant Miquel del Fluviàen una zona boscosa al voltant de l'ermita de Sant Sebastià va veure un obús mig enterrat. Poc després, els TEDAX van comprovar que es tractava d'un projectil d'artilleria de 155 mil·límetres i que havia estat manipulat. Se'l van endur i el van fer explotar en una pedrera.

A Olot, un veí va alertar els Mossos d'Esquadra del fet que havia trobat un gran artefacte mentre feia les tasques de neteja de la zona enjardinada de davant la casa. L'artefacte estava sota terra al costat d'un arbre del jardí. Els agents van certificar que es tractava d'un projectil d'artilleria. L'obús no havia estat disparat i no tenia l'espoleta d'activació. Era un projectil amb molta capacitat de destrucció.

El març del 2017, un home es passejava pel volcà d'Aiguanegra, al terme de Sant Joan les FontsEs tracta d'un petit pujol situat damunt de la part nord d'Olot. Durant els darrers dies de la Guerra va ser línia de defensa de l'exèrcit de la República i un lloc per on van passar soldats dels dos bàndols. Es va trobar amb un projectil de morter mig enterrat i va avisar els Mossos, que se'l van endur.

Les passejades del migdia que els jubilats fan per aprofitar el sol i fer una mica de salut poden comportar sorpreses. Li va passar a un home que es passejava per la vora del riu a Biure. L'home va veure un artefacte, el va agafar i el va portar fins al costat de la carretera. Tot seguit, va avisar els Mossos. Quan els agents del grup especial en desactivació d'explosius, els TEDAX-NRBQ, van arribar, van comprovar que es tractava d'una granada de morter de 50 mil·límetres. Amb la seva bona fe, l'home havia dut el projectil a una zona de pas i els agents van haver d'actuar d'urgència i amb mesures de seguretat per als vianants i els vehicles. Se'l van endur i el van fer explotar.

Els morters van ser molt utilitzats en la Guerra Civil i les granades que van ser disparades i que en el seu moment no van explotar es poden trobar en el lloc més inesperat.