24 de desembre de 2018
24.12.2018
Diari de Girona

El resum del 2018 a les comarques de Girona

Un any marcat per la detenció del sospitós dels crims de Susqueda i els estralls dels temporals · L'independentisme manté el pols amb mobilitzacions al carrer

24.12.2018 | 10:09
Resum de l'any 2018
El resum del 2018 a les comarques de Girona

La detenció del sospitós dels crims de Susqueda i les conseqüències dels temporals han centrat l'actualitat informativa aquest 2018 a les comarques gironines. El jutge envia Jordi Magentí a presó investigat per dos assassinats. Les nevades d'hivern i els aiguats de tardor provoquen nombroses incidències al territori, sobretot al Ripollès i a l'Alt Empordà. Al llarg de l'any, l'independentisme manté el pols amb mobilitzacions al carrer i els CDR aconsegueixen tallar durant hores l'autopista AP-7. Al juliol, quatre joves moren en un xoc frontal a la C-63 entre Vidreres i Lloret de Mar. Figueres viu un relleu convuls a l'alcaldia que s'allarga cinc mesos. Finalment, Jordi Masquef substitueix Marta Felip.

6 de febrer. Nevada històrica al Pirineu amb gruixos de fins a un metre al Ripollès. La neu obliga a tancar escoles, tallar carreteres i afecta la línia de tren a la comarca. L'episodi dona pas a una altra nevada més generalitzada a finals de mes que porta la Generalitat a suspendre la circulació de camions.

26 de febrer. Els Mossos d'Esquadra detenen el veí d'Anglès Jordi Magentí, suposat autor del doble crim de Susqueda. El jutge l'envia a presó. El cas se centra en els indicis que esgrimeixen contra ell fiscalia i acusació particular i les peticions de llibertat de la defensa perquè els veu febles.

15 de març. La monarquia espanyola assoleix nivells mínims històrics de popularitat a Catalunya. La indignació amb la corona i el rei Felip VI es mostra en moments com el protagonitzat pels concentrats que cremen fotos del monarca en la concentració a la caserna de la Guardia Civil de Barcelona per celebrar que Estrasburg va determinar que fer-ho s'emparava en la llibertat d'expressió i no era punible. Durant l'any, Felip VI ha estat rebut en diverses ocasions per manifestacions contra la Casa Reial.

20 de març. L'Estat inaugura la reposició del parc Central de Girona i posa fi a més de nou anys durant els quals la zona ha quedat empantanegada per les obres de l'AVE. L'Ajuntament no assisteix a l'acte i xifra en 5,2 MEUR els perjudicis que els retards dels treballs han causat a la ciutat

25 de març. 10.000 persones es concentren a Girona arran de la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya. Al llarg de l'any, la rebatejada plaça U d'Octubre es converteix en el símbol de l'enfrontament entre l'Ajuntament i l'aleshores delegat de l'Estat Enric Millo. Al mateix lloc, el 6 de desembre hi ha dues càrregues policials arran de la manifestació antifeixista per impedir un acte convocat per Borbonia amb el suport de Vox.

27 de març. Pols de força dels CDR que tallen durant hores l'autopista AP-7 a l'alçada de Figueres. Els Mossos els desallotgen i els manifestants es desplacen a l'N-II. Els antiavalots tornen a actuar.

14 de maig. El Parlament escull, amb el suport dels partits independentistes, Quim Torra com a president de la Generalitat sis mesos després de les eleccions. Poc després pren possessió en l'acte més auster de la història, i conforma el seu Govern, de coalició amb ERC.

1 de juny. Pedro Sánchez guanya la moció de censura contra Mariano Rajoy, la primera de la democràcia en tenir aquest resultat. Canvi de color a la Moncloa i primer govern espanyol amb més dones que homes.

4 de juliol. Dolors Bassa i Carme Forcadell arriben a la presó del Puig de les Basses procedents d'Alcalá-Meco. Dies després l'expresidenta del Parlament demana el trasllat al Mas d'Enric. L'accés al centre penitenciari congrega setmanalment mobilitzacions i sopars de suport a l'exconsellera de Treball i Afers Socials.

9 de juliol. Primera reunió entre Pedro Sánchez i Quim Torra a la Moncloa. Escenifica el nou estat de relacions entre els dos governs, el retorn de les relacions internacionals i una voluntat manifesta de diàleg. Amb tot, les relacions entre els dos executius han passat durant l'any per daltabaixos notables que han posat en crisi el clima de diàleg.

21 de juliol. Quatre joves moren en un xoc frontal a la C-63 entre Vidreres i Lloret de Mar. L'excés de velocitat és la causa del sinistre, però el territori denuncia la manca de seguretat de la carretera i reclama millores.

4 d'agost. Ofensiva ecologista contra projectes d'urbanització que es reactiven arreu del litoral gironí. Neix la plataforma SOS Costa Brava i posa el focus en impedir construccions a llocs com Aiguafreda de Begur o Sa Guarda de Cadaqués. La pressió porta la Generalitat a acordar una moratòria.

29 d'agost. Els líders de Ciutadans, Albert Rivera i Inés Arrimadas retiren llaços grocs de la Rambla d'Àngel Guimerà d'Alella. La col·locació i retirada d'aquests símbols que reclamen la llibertat dels presos independentistes ha generat tensió, algun enfrontament i manifestacions en favor i en contra de permetre que l'espai públic pugui acollir els llaços.

11 de setembre. Manifestació independentista de la Diada a la Diagonal. Tot i la tensió viscuda al carrer durant l'any en diversos episodis, la convocatòria més gran del 2018 continua sent la que les entitats sobiranistes van celebrar per l'Onze de Setembre. Com cada any, cap incident ni element de tensió va col·lar-se a la manifestació.

1 d'octubre. Uns manifestants intentant ocupar el Parlament per l'1-O. El primer aniversari de l'1-O porta al carrer a milers de persones a tota Catalunya, molts d'ells convocats pels CDR. Una de les manifestacions de Barcelona acaba al Parlament, on part dels concentrats intenten entrar per la força a l'edifici. La polèmica que va causar aquest fet i el dispositiu de seguretat que envoltava la convocatòria va portar cua política durant mesos.

6 d'octubre. Un home mata a trets la seva exparella enmig del carrer a Sant Joan les Fonts. Fuig amb un vehicle, atropella la víctima i la seva filla i se suïcida penjant-se d'un arbre a Montagut i Oix.

14 de novembre. Jordi Masquef (PDeCAT) es converteix en el nou alcalde de Figueres. El relleu de Marta Felip, que marxa al Departament d'Empresa, es converteix en un serial que s'allarga cinc mesos.

18 de novembre. Els aiguats desborden rius i rieres a l'Alt Empordà i provoquen inundacions. Els més afectats són una vintena de veïns de Vilatenim. Durant l'episodi de pluges, un home mor després d'intentar creuar un torrent a Mieres. Dies abans, xàfecs intensos també afecten el Ripollès.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook