La Generalitat ha fet els deu primers aparellaments de menors migrants sols de Girona amb mentors que, inicialment, s'havien format per donar suport a persones refugiades. Aquesta acció forma part d'una prova pilot en la qual participen 40 joves estrangers desemparats.
Així, el Govern ha aparellat els primers 40 nens i adolescents migrats sense referents familiars amb mentors voluntaris que es van apuntar al programa de mentoria de refugiats promogut per l'administració catalana als quals ara ha recorregut.
Prova fins al febrer
El secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós, va detallar que es tracta d'una prova pilot amb 30 joves de Barcelona i 10 de Girona: «Veurem com funciona durant dos mesos i al febrer multiplicarem el projecte, si tot va bé, per molt més».
Amb l'objectiu de «ser prudents i començar a poc a poc», el programa es posa en marxa amb un màxim de tres menors per centre, amb el propòsit de garantir que hi hagi un bon seguiment, que es pugui renovar i que els nois i les noies que hi participin en tinguin realment ganes; perquè és un programa voluntari, no obligatori.
En el projecte, que es va posar en marxa l'any passat, s'hi han inscrit 2.753 voluntaris, dels quals se n'han format 1.041 per realitzar aquesta tasca d'acompanyament; d'aquestes persones, 326 han arribat a ser mentores actives per a 209 refugiats.
La iniciativa ha demostrat que, amb la mentoria, «l'accés a l'aprenentatge de les llengües i a la feina és més ràpid», així com la solució dels problemes quotidians que troben aquestes persones amb les administracions, els serveis públics, la recerca de feina i d'habitatge.
Amorós va assegurar que és un programa d'èxit que s'ha de mantenir, encara que la seva implementació ha estat envoltada «d'obstacles jurídics a causa del 155, obstacles molt pesats», i va augurar que creixerà, però que fins ara no s'ha pogut perquè les entitats tenen certa sobrecàrrega de gestions administratives.
Vivència «sense filtes»
Aplicat a menors estrangers sols, el programa té un objectiu diferent, va explicar Amorós, ja que és un altre tipus de beneficiari que, a més, és menor. Per això, el secretari d'Igualtat va explicar que el procés de selecció de mentors ha de ser «molt més exigent des del punt de vista de l'anàlisi psicològica»; i si amb refugiats es treballa amb grups, en el cas de menors només són un voluntari i un beneficiari.
Oriol Amorós va afirmar que serà molt positiu tant per a la millora de l'autonomia personal que aporta el projecte com perquè permet «que hi hagi catalans que, a partir d'una experiència directa, es formin una opinió personal sobre què és el refugi o què és ser un jove que migra sol». Veuran aquestes realitats «directament, sense filtres d'estereotips, sense distorsions que pugui haver-hi a les xarxes socials, en els mitjans de comunicació i en les opinions polítiques», una vivència directa que gairebé sempre produeix una empatia important.
En menors no acompanyats, el Govern de la Generalitat ha emprès també un recurs de famílies d'acolliment, tant extenses -familiars llunyans- com alienes -altruistes-, que han començat amb 12 perquè aspira a ser permanent. Aquest consisteix a acollir els menors a la família, mentre que els mentors només comparteixen unes hores a la setmana.
Entre els diferents programes de mentoria a Catalunya, el més nombrós és el que posa estudiants universitaris a acompanyar alumnes de secundària que viuen en barris amb vulnerabilitat social i que «ajuda a ampliar l'horitzó dels estudiants sense referents universitaris al seu entorn».
