27 de desembre de 2018
27.12.2018
Diari de Girona

Ripoll: Trenta anys i un dia de barraquisme sense resoldre

26.12.2018 | 23:51
Ripoll: Trenta anys i un dia de barraquisme sense resoldre

L'any 1988 el consistori ripollès dirigit per Pere Jordi Piella va encarregar un estudi per tal d'ordenar les barraques dels horts que proliferaven entorn del municipi. L'impacte estètic que aquestes edificacions habitualment improvisades amb fustes, plàstics i uralites provocaven en el paisatge no era patrimoni només de Ripoll, però va voler-se trobar una homogeneïtzació per revertir progressivament una situació que ja en aquella època no agradava.

L'orografia del poble afavoreix que, a les feixes de les munta-nyes, hi abundin els horts, que exerceixen una funció social per a moltes persones, sobretot jubilats, a banda dels aliments que els proporcionen.

Tres dècades més tard, el problema del barraquisme als horts de Ripoll segueix persistint, si bé en cada mandat s'hi ha intentat incidir amb més bona voluntat que no pas resultats.

Enderroc en zona inundable

A la tardor, l'Ajuntament de Ripoll va enderrocar una barraca a la zona de Can Guetes formada per andròmines que estaven en zona inundable per proximitat amb el riu Ter.

Altres horts pròxims al curs fluvial també es van eliminar, com ara a la zona del Roig. En d'altres, es va demanar a la gent que els cultiva que posessin una mica d'ordre. Aquest és el cas dels horts que hi ha a prop de la carretera de Sant Joan, on se'ls va requerir que retiressin les reixes taronges que feien de barrera «i que donaven una mala imatge terrible», segons va explicar la regidora de Medi Ambient de l'Ajuntament de Ripoll, Fina Guix (PDeCAT).

La voluntat del consistori és que se segueixi el model de la normativa municipal, tal com s'ha fet en els horts urbans auspiciats pel mateix govern municipal a Cal Déu.

Fina Guix va detallar que aposta per «retirar plàstics, elements rovellats i uralites», alhora que es poguessin trobar sistemes per aprofitar l'aigua de la pluja i eliminar els dipòsits que la majoria utilitzen actualment. Per això caldrà seguir-hi incidint, tot demanant als propietaris dels terrenys que acullen els horts que ho traslladin als hortolans als quals ho tinguin llogat o cedit. Guix va avançar que es proposa «fer pedagogia» per obtenir uns resultats que en més de trenta anys no s'han aconseguit.

La riuada que va afectar el municipi a la tardor, com a conseqüència d'un fort episodi de pluges, va deixar al descobert, però, que la problemàtica no és exclusiva de Ripoll; i que en el decurs dels dos rius que hi conflueixen encara hi ha horts que amb una crescuda de l'aigua veuen arrossegades les construccions que s'utilitzen per guardar-hi eines i estris. Molts objectes de tots tipus s'han acumulat a les lleres dels rius, amuntegant-se entre la vegetació, i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) els va retirant en les seves diferents actuacions. Però, tal com va advertir la regidora de Medi Ambient, Fina Guix, completar aquesta tasca serà una «feina de mesos».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit