Es l'animal que ha devorat bona part dels boixos de l'Alta Garrotxa, que ha deixat nues les fileres de plantes que marquen els camins dels cementiris, que ha fet perdre el verd de les separacions vegetals dels parcs d'Olot, que ha acabat amb moltes barreres vegetals particulars i que s'ha menjat els boixos de les muntanyes.
Se li coneixen depredadors: la merla, la sargantana i, fins i tot, la temible vespa asiàtica. A l'estiu quan es muta en papallona les sargantanes l'esperen en els vidres de les finestres per devorar-les i ho fan tant que queden tan grosses i grasses que no es poden moure. De tan ben alimentades semblen llangardaixos verds que s'arrosseguen pel paviment dels jardins.
Això no obstant, quan arriben els primers freds, les papallones encara cobreixen les parets dels blocs de pisos d'Olot i les sargantanes resten amagades a l'espera que passi l'hivern. El problema és que les erugues són moltes i les sargantanes, poques, i per ara l'única solució han estat els verins recomanats pels tècnics de medi ambient i repartits pels ajuntaments.
Els veïns escampen el verí amb màquines de sulfatar, i ho fan equipats amb guants i màscares. Es tracta d'un producte que si arriba a la pell humana produeix picor. L'eruga del boix va començar a donar senyals d'alarma quan la gent es va adonar que els boixos del Parc Nou d'Olot perdien les fulles. L'Olot verd es tornava menys verd.
El Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa i l'Ajuntament d'Olot van actuar amb rapidesa i sobre la base de molts esforços van aconseguir salvar bona part dels boixos del parc Nou, de la plaça Clarà, també coneguda com el parc Vell i dels jardins de la torre Malagrida. Ho van fer amb insecticides ecològics i només ara quan sabem l'enemic al qual s'enfrontaven podem fer-nos una idea de l'esforç que els va representar.
En aquell moment ningú es va adonar de la dimensió del problema ni del que suposava l'animal llefiscós per a la imatge d'Olot i la Garrotxa. L'altra gran estrella mediàtica del món dels insectes ocupava les primeres planes. Era la vespa asiàtica, a la qual fins ara no se li ha trobat cap qualitat positiva ni cap manera de combatre-la amb efectivitat. Ara, se sap que la menjadora d'abelles també devora l'eruga del boix.
Van venir els freds inclements de l'hivern. Pel pont de la Puríssima del 2017, feia tant de fred que la gent caminava amb les espatlles alçades i els bracos apretats a les costelles mentre buscava mantes elèctriques per les botigues.
Tot feia preveure que entre els insecticides i el fred de misericòrdia del Nadal i el Cap l'Any les larves de l'eruga del boix moririen sense remissió i els boixos verds dels jardins i dels boscos quedarien fora de perill.
En un mal any, va tornar a sortir l'eruga com si es tractés d'un petit dimoni verd. Indestructible i temerària, tornava a amenaçar els boixos, quan els destruïts l'estiu anterior encara no s'havien recuperat. Al març, el director del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa, Francesc Canalies, va explicar que el canvi climàtic és la clau de les invasions i plagues. Unes invasions que són propiciades pels períodes de calors intenses però que ni els freds ni les nevades aconsegueixen esborrar.
Va presentar una campanya de recerca que consistia en la col·locació de pots amb fulles de boix impregnades de feromones per atraure els mascles de les erugues. L'objectiu era fer-ne un recompte i tractar d'infectar els ous i evitar la reproducció. L'altra idea era cercar ocells que les eliminin. Les erugues són tòxiques i tenen molt mal sabor. Això no obstant, la fam dels animals és de supervivència, i per sobreviure s'ho mengen tot.
Invasió biològica
Va arribar l'estiu i la plaga va passar a ser considerada una invasió biològica en tota regla. El Consorci va alertar que l'eruga feia grans destrosses en les reserves de boixos de l'Alta Garrotxa. L'entitat va plantejar que l'eruga havia impactat en les activitats d'ús públic. Les toves i fastigoses invasores arribaven a incomodar el pas dels senderistes com si fossin ortigues o d'altres herbes amb verí. Les erugues fan servir un fil de seda que és molt molest i, a més, els animals poden quedar enganxats als braços i les cames dels caminants.
El pitjor de tot era que les erugues es mostraven amb capacitat per defoliar un boix centenari en pocs dies per causa de la seva alta proliferació. A més, els tècnics del Consorci van avisar del fet que l'àrea de detecció de l'eruga pujava uns 300 metres d'altura cada any. A primers d'agost, va arribar la mutació. La gent va observar com núvols de papallones blanques envoltaven les faroles dels pobles de la Vall d'en Bas. Eren unes formes triangulars perfectes de color blanc que cobrien els llençols.
Una de les novetats és que faran servir drons per atacar les masses d'erugues i de papallones des de dalt. L'altra és que la vespa asiàtica, que ho devora tot, per sort també es menja l'eruga del boix, i pot ser una bona ajuda per a les pobres sargantanes, que no donen l'abast. Canalies també va assegurar que el boix patirà però sobreviurà. És a dir, si bé costarà tornar l'esplendor verda als cementiris, parcs i muntanyes, els boixos resistiran els efectes d'una plaga que serà atacada des del cel i la terra.
