L'Ajuntament d'Olotue el departament d'Educació de la Generalitat va deixar de pagar el curs 2011-12. Són sis cursos, en els quals part de l'aportació de la Generalitat ha estat coberta per la Diputació i l'Ajuntament. L'acord de presentar una resolució a la Generalitat per reclamar els ajuts va ser aprovat amb els volts a favor de PDeCAT-DC, ERC, PSC, CUP i OeC.

La proposta va ser presentada pel regidor Josep Berga (PDeCAT). Berga va explicar que abans del 2011 existia un finançament de les escoles bressols per part de la Generalitat. «En el seu millor moment, l'any 2008, els ajuts van ser de 1.800 euros per plaça d'escola bressol», va recordar.

Berga va explicar que l'últim any, el curs 2011-12, l'ajut va ser de 1.300 euros per plaça. Segons va indicar, durant el 2011 la Generalitat es va trobar amb el fet que l'aportació de l'Estat, que havia arribat a pujar fins a 88 milions d'euros, s'havia reduït fins a 17,5 milions d'euros. Berga va explicar que el 2011 l'aportació de l'Estat va ser de zero euros. Davant de la manca de recursos, la Generalitat no va poder mantenir les ajudes.

Berga va fer un salt en el temps i va explicar la situació actual del finançament de les places de llar d'infants. «En aquests moments, el 78% del finançament d'una plaça d'escola bressol és públic», va explicar, tot afegint que el 22% és aportat per les famílies que es beneficien de la plaça i un 60% per l'Ajuntament i la Diputació. El regidor va recordar les dificultats que van patir quan, en plena crisi econòmica, van deixar de rebre el suport econòmic de la Generalitat en places de llar d'infants.

El regidor va recordar que hi va haver una sèrie d'ajuntaments que van demandar la Generalitat per faltar al compromís de finançar les places de llar d'infants i al cap d'un temps el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya els va donar la raó.

El regidor va exposar que, en saber la resolució del TSJC, l'Ajuntament es va adreçar a la Generalitat per tal de demanar per la seva part dels ajuts compromesos en sis anys. Segons ell, la resposta de la Generalitat va ser que donaria una resposta igual a tots els municipis del país que van patir la retallada del 2011. Berga va apuntar que la contesta de la Generalitat va fer que l'Ajuntament d'Olot desistís de reclamar les subvencions pendents per via judicial.

«Ara, hi ha una segona onada per part de diversos ajuntaments que coincideixen en no usar la via judicial però sí la via de la resolució», va explicar.

El debat va començar amb la intervenció de Xavier Garcia (OeC), que va criticar que la Generalitat retallés les aportacions a les escoles bressol mentre mantenia els ajuts a les escoles concertades. També va demanar que l'Ajuntament fes els tràmits per tenir preparat un contenciós contra la Generalitat en cas que aquesta contesti en negatiu a la resolució.

Jaume Mir (PSC) va recordar que el seu grup havia presentat una moció enfocada a reclamar els ajuts. «Són uns ajuts absolutament necessaris i veiem bé reclamar-los», va explicar. Mir va lloar la via aprovada en el ple, però no va descartar la via judicial.

«El que crida l'atenció és que el 2012 i el 2014 la Generalitat va pagar els concerts econòmics a les escoles concertades», va recordar Raül Massanella (CUP).

Anna Barnadas va explicar que la Generalitat disposa d'una partida per afrontar els pagaments derivats de la manca de compliment del compromís en els ajuts a les places de llar d'infants.

El ple també va aprovar inicialment modificacions al Reglament de Pressupostos Participatius i una modificació de crèdit.