06 de gener de 2019
06.01.2019

«Oferir festa major amb coses senzilles»

Al quilòmetre 734 de la carretera Nacional II en direcció a Figueres, a mà dreta, es troba el restaurant Can Maret, amb les portes tancades des del passat mes de juny.

06.01.2019 | 06:00
«Oferir festa major amb coses senzilles»

Al peu de la Nacional II, a l'alçada del quilòmetre 734 en direcció a Figueres, es distingeix una masia de color ocre als afores de Terradelles, municipi que pertany a Vilademuls. Després de gairebé 60 anys d'intensa activitat hostalera, el negoci de la família Jordà en aquests moments es troba gairebé buit, encara amb algunes taules amb estovalles blanques i ampolles a les lleixes de la barra. El cor de Can Maret, però, segueix viu i és que la llar de foc es manté encesa i cuidada pels seus propietaris, els germans Roser i Lluís Jordà, que viuen encara a la casa, amb el suport de la filla de la Roser, l'Íngrid Puig. Asseguts a la vora del caliu, els tres últims motors de la casa recorden anècdotes passades i un grapat d'anys de treball intens però, a la vegada, molt agraït. Amb certa nostàlgia, Roser Jordà confessa que «Can Maret ha estat la nostra vida», ja que els seus pares van obrir el negoci quan ella tenia cinc anys i el seu germà Lluís uns vuit i, des d'aleshores, han crescut entre les seves parets. Fa vuit mesos que la família va decidir tancar les portes i plantejar una transformació que encara està sobre la taula però que, en un principi, no tornaria a ser un restaurant.

El projecte familiar va sorgir entre els anys 1959 i 1960 de la mà del matrimoni Pitu Jordà i Lita Solà, pares dels germans Roser i Lluís Jordà que en aquests darrers anys han estat els capdavanters del petit hostal i restaurant, juntament amb l'Íngrid, que es trobava a la cuina. La mateixa explica que el negoci va aparèixer com a resposta a l'aparició de la Nacional II, que va fer malbé les terres de cultiu de què vivia la família. Aquest va ser el punt d'inflexió clau que va portar el matrimoni a muntar un bar on també hi havia habitacions perquè els camioners que treballaven a les obres de la via poguessin descansar. Roser Jordà recorda que «vam obrir un dia de Sant Jaume, i només obrir les portes, el local es va emplenar de gent; fins i tot havíem d'entregar les begudes per la finestra. Va ser tot un espectacle». Jordà apunta que després de l'arrancada del projecte van venir uns anys de treball intens, sobretot pel boom turístic dels anys consecutius. Una de les anècdotes destacades és l'entrada de Charles Chaplin per la porta acompanyat pel taxista de Cadaqués que solia portar clientela al restaurant. Els dos germans recorden com comentaven a cau d'orella si aquell home era o no el mundialment famós director de cinema, sense atrevir-se a demanar-li una fotografia.

Quan els germans Jordà eren petits, la mare estava a la cuina i el pare servia a la sala. Roser Jordà afirma que, des de sempre, «més que competir el que volíem era compartir, cooperar tots plegats per avançar. La nostra mare era molt bona cuinera, va ser una peça clau a la cuina», càrrec que va adoptar posteriorment l'Íngrid Puig, mentre que la seva mare estava a la sala i el seu tiet Lluís, a les brases. «Jo he viatjat molt poc», confessa Roser Jordà, «però a la vegada he viatjat molt perquè a Can Maret ha vingut gent de tot arreu».

Caliu familiar

Sense saber l'origen del nom de la masia, que data del segle XVIII, Roser Jordà explica que Can Maret era clarament un lloc d'hivern per a famílies de no més de 30 comensals per àpat. El que volien era «oferir festa major amb coses senzilles», ja que l'essència es trobava en una carta de plats simples, com ara l'esparracat de botifarra de perol, els ous estrellats amb patates o unes carxofes a la brasa –la cirereta del pastís. «Tenint bon material, que cada vegada costa més, i fent-ho sempre amb el cor», apunta Jordà. En els darrers temps, la família va decidir dotar l'espai d'un toc familiar, amb fotografies antigues a les parets, decoracions de fusta i llums tènues. Íngrid Puig afegeix que «a l'entrada, teníem un munt de llibres que la gent intercanviava quan venia al restaurant».

Les contínues obres a la carretera van fer que es deixessin d'oferir habitacions. La decisió va ser definitiva fa nou anys, quan va començar el desdoblament de la Nacional, que, en un principi, ha d'enllestir-se la propera primavera. Els inconvenients de la infraestructura a tocar de casa i la llarga trajectòria a l'esquena han portat la família a aturar el ritme creixent que vivia la professió per valorar la feina feta, agrair a la clientela el seu compromís constant i replantejar què podria ser Can Maret en un futur. Una de les idees és preparar l'espai perquè grans grups puguin gaudir de les instal·lacions, sentint en tot moment el caliu de llar. Etern.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook