Aconseguir una resposta clara del Govern de l'Estat sobre previsions dels temes que afecten les comarques gironines és pràcticament missió impossible. Així ho han pogut comprovar diputats i senadors gironins que en els darrers anys han presentat preguntes per escrit al govern estatal: sovint, les respostes s'assemblen bastant a un exercici d'esgrima dialèctica que pretén omplir línies de paper però sense oferir una resposta concreta per no mullar-se. I no té a veure amb el color del govern ni del diputat o senador que presenti la pregunta, ja que en la majoria de casos -sempre hi ha honroses excepcions- les respostes són igual d'escarides.

Qualsevol diputat o senador pot presentar preguntes per escrit al Govern -igual que també les pot formular de manera oral-, i aquest té l'obligació de respondre-les. Normalment, el temps que triga pot superar els cinc o sis mesos, de manera que alguns temes ja han deixat de ser d'actualitat quan arriba finalment la resposta. I, en molts casos, aquesta no és precisament aclaridora.

Alguns exemples. El 15 de gener d'aquest any, Jordi Xuclà (PDeCAT) va preguntar al Govern si preveu reprendre el pla de soterrament de la línia convencional del tren al seu pas per Girona, un projecte que des de fa anys està al calaix. La resposta va arribar el 6 de setembre -vuit mesos més tard- i es limitava a tres ratlles: «Els projectes per al soterrament de la línia convencional al seu pas per la ciutat de Girona es troben redactats, si bé és necessari adaptar-los a la normativa vigent». Per tant, ni una paraula sobre si aquesta adaptació s'acabarà fent o no per desencallar el projecte, tot i que no costa gaire deduir que el més probable és que continuï uns anys més al calaix.

Un altre exemple, en aquest cas del diputat socialista Marc Lamuà, és sobre l'Arxiu Provincial de Girona. Al mes de maig, Lamuà va preguntar quines iniciatives tenia previstes el govern espanyol per desencallar aquest equipament, «que ha quedat completament frenat degut a les males relacions institucionals entre el delegat del Govern a Catalunya [en referència a Enric Millo] i l'alcaldessa de Girona [Marta Madrenas]». En aquest cas, la resposta, que va arribar a l'octubre, tampoc era gaire concreta: «Per avançar en el projecte de l'Arxiu Provincial de Girona, resulta necessari acordar amb l'Ajuntament la cessió del solar, de manera que, a tal efecte i després del canvi de govern, es reprendran les converses amb aquesta corporació». Un cop més, doncs, sense previsions de data o una declaració d'intencions, que sí que va arribar més tard per boca del subdelegat, Albert Bramon.

En el cas del Senat, les respostes no són gaire més clares. Per exemple, diversos senadors d'ERC, inclosos els gironins Quim Ayats, Elisenda Pérez i Jordi Martí, van preguntar al Govern quantes denúncies s'havien presentat per les càrregues de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a diversos col·legis electorals gironins durant el referèndum de l'1 d'octubre. La resposta: «El Govern es remet a la compareixença del ministre de l'Interior, en sessió extraordinària de la Comissió d'Interior del Senat, del passat 18 de gener». Segons l'escrit, durant aquella compareixença s'havia parlat de les actuacions portades a terme pel Ministeri de l'Interior de cara a l'1-O i sobre l'operatiu i les actuacions de les forces i cossos de l'Estat durant el dia del referèndum. Però de quantes denúncies s'havien presentat, ni mu.

Un altre tema, en aquest cas, un clàssic: el desdoblament de l'N-II. El senador gironí Joan Bagué (PDeCAT) va preguntar a l'abril quina era la previsió del Govern a l'hora d'executar el projecte de desdoblament entre Vilademuls i la Jonquera. La resposta: «Les obres de duplicació de l'N-II entre Vilademuls i Orriols es troben en execució. En relació a la duplicació de l'N-II entre Orriols i la Jonquera, els projectes continuen en redacció». És a dir, una altra resposta «buida» de contingut, tot i que en aquest cas, tenint en compte el ritme que porta l'N-II, potser sí que el més sensat era no arriscar-se.