07 de gener de 2019
07.01.2019
Diari de Girona

Que la guerra serveixi per a alguna cosa

L'estudi «Girona Terra Memorial», de David González i Ferran Riera, proposa posar en valor els trenta espais de patrimoni memorial existents a les comarques de Girona per posicionar-los com una oferta de referència dins del turisme cultural

07.01.2019 | 00:02
Que la guerra serveixi per a alguna cosa

Si les guerres han portat mort i desgràcia i això ja no ho podem arreglar, almenys traiem-ne alguna cosa de profit pel present. Això és el que devien pensar més o menys David González i Ferran Riera, dos investigadors que han dut a terme l'estudi Girona Terra Memorial, que tracta d'identificar, classificar i treure profit del patrimoni memorial existent a les comarques gironines. És a dir, convertir-lo en un valor turístic. Per què no seguir la ruta que van recórrer l'any 1939 els exiliats camí cap a França? Què tal visitar Mas Perxés, la masia on va dormir per darrera vegada Companys (i Rodoreda, i Pompeu Fabra i tants altres) abans de travessar la frontera? Què tal entrar en un refugi antiaeri de la Guerra Civil? Tot això, fins a una trentena més, són activitats turístiques vinculades a la memòria que es podrien dur a terme a les comarques de Girona.

Els sembla una frivolitat? Sàpiguen que a Europa -tal com recorda l'estudi- els camps de batalla, cementiris, memorials diversos, vestigis bèl·lics i de violències militars o polítiques «són romanents que han estat patrimonialitzats amb el temps». D'entre tots aquests vestigis, probablement un dels tipus més potents i coneguts per tothom siguin els camps de concentració. L'Holocaust i els vestigis bèl·lics fruit de la Segona Guerra Mundial, els camps de concentració museïtzats, són un punt clau pel turisme memorial d'arreu d'Europa. L'estudi ens explica que «Mauthausen-Gusen a l'Àustria, Bergen Belsen, Sachsenhausen o Dachau a Alemanya, o l'icònic cas d'Auschwitz a Polònia, són exemples de com indrets relacionats amb una memòria tràgica i fatal poden ser avui dia atraccions turístiques que reben centenars de milers, o fins i tot milions, de visitants any rere any».

L'exemple francès

França, en temes de turisme, ha sigut sempre capdavantera. El turisme de memòria al país veí ha suposat que àrees sense cap mena de potencial s'hagin convertit en llocs turístics, després de dècades de funcionament de molts dels seus equipaments, i en un moment on ja es parla del turisme de memòria com un segment consolidat del turisme cultural.

A França ja hi ha equipaments dedicats als conflictes del segle XX, on l'entrada es regula mitjançant pagament, i s'han escollit sis zones representatives repartides per tot el territori, que l'estudi ens recorda: Somme, Var, Calvados, Meuse, Bas-Rhin, i Haute-Vienne. En totes aquestes zones, viles en ruïnes, cementiris, fonts, platges, camps de batalla, camps de concentració, memorials, fosses comunes, museus, etc., van rebre l'any 2010 la gens menyspreable xifra de 6,2 milions de visitants.

González i Riera conclouen de la prospecció sobre Catalunya que hi pot haver uns gairebé vuitanta espais de memòria, «xifra que anirà augmentant amb el temps i que permet començar a treballar en un model de classificació dels mateixos». Els divideixen en quatre grups temàtics: espais de la segona república, de la Guerra Civil, de la frontera i l'exili i de la lluita antifranquista i recuperació democràtica.

De tots aquests, una trentena estan a les comarques de Girona, començant pel Museu Memorial de l'Exili, a la Jonquera. Entre altres punts turístics vinculats a la memòria citen la Ruta Walter Benjamin, els camins de la retirada i l'exili, on entre molts punts s'ubicaria l'esmentat Mas Perxés, el pont ferroviari de Colera, el castell de Sant Ferran a Figueres, el Pertús (per on va passar la retirada), el coll de Banyuls, el refugi antiaeri de Palamós (avui escola) o el Centre d'interpretació del camp d'aviació de Celrà.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit