08 de gener de 2019
08.01.2019
Diari de Girona

Descobreixen un gen que pot millorar la producció de conreus en sòls d'alta salinitat

L'objectiu de la recerca de l'olotina Sílvia Busoms és aprofitar la variabilitat genètica d'una planta per entendre la seva tolerància a la salinitat dels sòls, un factor creixent per pressió humana i canvi climàtic

08.01.2019 | 00:02
Descobreixen un gen que pot millorar la producció de conreus en sòls d'alta salinitat

El projecte de tesi doctoral de l'enginyera forestal olotina Sílvia Busoms des del grup de Fisiologia Vegetal de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) es va iniciar el 2012 amb l'objectiu d'estudiar la variabilitat genètica en poblacions naturals de la planta Arabidopsis thaliana de diverses zones de Catalunya, concentrades majoritàriament a les comarques gironines, per entendre la tolerància d'aquesta espècie a la salinitat dels sòls, un factor cada vegada més estès i que va in crescendo a causa de la pressió humana i el canvi climàtic. La primera autora va continuar la investigació en un postdoctorat al John Innes Centre de Norwich, Anglaterra, entre el 2016 i el 2018. Les investigacions van permetre detectar un gen que facilita l'adaptació de les plantes als sòls salins que també s'ha observat en espècies de conreu com l'arròs o la mongeta. L'objectiu és «veure si modificant aquest gen, o trobant plantes amb gens que han mutat naturalment, podríem aconseguir espècies cultivables més ben adaptades», detalla la codirectora del projecte i catedràtica de Fisiologia Vegetal de la UAB, Charlotte Poschenrieder, sense acudir a Organismes Genèticament Modificats (OGM).

La tesi doctoral de Busoms, codirigida entre Charlotte Poschenrieder i David Salt, formava part d'un projecte finançat pel National Institutes of Health (NIH) dels Estats Units, que després també va finançar el Ministeri d'Economia i Competitivitat del Govern espanyol, el Centre John Innes i altres institucions del Regne Unit. «L'objectiu principal era aprofitar la variabilitat genètica que es produeix en poblacions naturals d' Arabidopsis thaliana de Catalunya per entendre processos relacionats amb la tolerància a la salinitat», explica la primera autora de la recerca, Sílvia Busoms. La mateixa apunta que, per tal de confirmar que les varietats que viuen a la costa tenen més capacitat per tolerar sòls salins, «es varen realitzar diversos experiments de camp i de laboratori, els resultats dels quals es van publicar a la revista Plant Physiology» l'any 2015.

Una de les directores del projecte, Charlotte Poschenrieder, anota que aquesta planta model creix en sòls molt propers al mar però també en zones d'interior. Una altra característica d' A. thaliana a Catalunya és que creix en sòls silicis i no en calcaris, característiques geològiques que es troben en punts com Blanes, Sant Feliu de Guíxols, Roses i el cap de Creus. «Hem cultivat la planta en zones on era natural i en zones on no ho era, com ara l'Escala, i també hem agafat plantes de l'interior i les hem plantat a la costa, i a la inversa», detalla Poschenrieder. Una vegada demostrada la seva adaptació, el següent pas va ser «indagar en les alteracions genètiques que en són responsables», diu Busoms. Aleshores, es va comprovar que les plantes que de forma natural neixen a la costa suporten més la sal del sòl, en part gràcies al gen transportador de sodi HKT1;1. «Per estudiar les implicacions de les alteracions genètiques en aquest transportador, durant la tesi vaig realitzar els experiments fisiològics. Posteriorment, el postdoctorat em va permetre completar les anàlisis genètiques que es van publicar a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS)», argumenta Busoms.

Aplicacions futures

La primera autora de l'estudi afirma que «l'HKT1;1 és un transportador present en moltes espècies de plantes d'interès agrícola, com l'arròs o el moniato. Per tant, conèixer el funcionament i les implicacions de les diverses formes del gen és una informació altament valuosa per millorar la producció de conreus en un escenari de creixent salinització dels sòls». Poschenrieder apunta que «les fluctuacions climàtiques en un futur poden ser més fortes pel canvi climàtic, amb anys de sequera (elevada salinitat), i anys plujosos. En aquest sentit, necessitem conreus amb una major capacitat d'adaptació».

Per Poschenrieder, un dels propers passos consisteix a obtenir plantes genèticament idèntiques excepte en aquest gen per fer comparacions, i marxarà a Anglaterra per fer-ho. «La Sílvia Busoms serà molt important en aquest nou projecte i intentarem estabilitzar la seva posició a Catalunya», confessa la catedràtica. La intenció de Busoms és aconseguir finançament per seguir investigant en aquesta línia. A la vegada, la doctora col·labora en diversos estudis de la Universitat de Nottingham, a Anglaterra, amb la voluntat de crear un projecte conjunt amb la UAB. A més, anirà a impartir classes a la Universitat de Pwani, a Kènia, «on hem engegat projectes per incrementar la tolerància a la salinitat en cultius locals».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook