El neurocientífic francès Stanislas Dehaene (Col·lège de France), ha estat nomenat (gener 2018) pel ministre d'Educació, Jean-Michel Blanquer, president del Consell Científic de l'Educació nacional. Acaba de publicar Apprendre. Les talents du cerveau, le defi des machines (Odile Jacob, setembre 2018). Hem pogut comprovar que Els quatre pilars de l'aprenentatge de Dehaene tenen una estreta correspondència amb els tres axiomes del Paradigma Neurodidàctic per al segle XXI, basat en les investigacions de Cajal i de Fuster sobre el cervell humà, en el qual estem treballant un grup reduït de neurodidàctics gironins i que es publicarà aviat.

Primer axioma del Paradigma Neurodidàctic: «Excitar la curiositat de les tendres intel·ligències guanyant alhora per l'obra docent el cor i l'intel·lecte de l'alumne» (Cajal). Dehaene, per la seva part, creu que «l'escola pot arribar a matar la curiositat insaciable, copiosa, extraordinària, pròpia dels bebès de l'espècie humana. El bebè és un super-calculador, un estadístic genial, un científic en potència que passa tot el temps experimentant. Quan els nens entren a l'escola aquesta curiositat sovint es marceix». Dehaene dedica un capítol sencer del llibre a dissecar els mecanismes cerebrals de la curiositat. Cada descoberta que fa el nen activa el circuit de la recompensa, el circuit de la dopamina. L'ensenyament massa explicitat -la classe magistral- pot contribuir a matar la curiositat. Per altra banda, la «pedagogia de la descoberta» presenta greus esculls. Aquest corrent de pensament que surt de Rousseau i passa per Dewey, Décroly, Freinet, Montessori i, fins i tot, per Piaget, vol que el nen descobreixi el que ha d'aprendre. Evidentment -raona Dehaene-que el nen ha de ser actiu en el seu aprenentatge, però li és impossible descobrir per si mateix el que la humanitat ha tardat segles en descobrir. Serà, doncs, necessari, conclou Dehaene, que l'escola i els docents li proporcionin un entorn ben estructurat. El paradigma neurodidàctic proporciona a l'escola i als docents aquest entorn ben estructurat... científicament.

El segon axioma del Paradigma Neurodidàctic: «És precís sacsejar enèrgicament el bosc de les neurones cerebrals adormides, fer-les vibrar amb l'emoció de lo nou i infondre en elles nobles i elevades inquietuds» (Cajal). «Sacsejar les neurones adormides» significa per Dehaene «aprendre explorant amb curiositat, generant activament hipòtesis i posant-les a prova». L'aprenentatge actiu i el retorn immediat sobre l'error es converteixen, per ell, en dos dels paràmetres més influents en l'aprenentatge. Sacsejar el bosc de les neurones cerebrals, per Cajal i Fuster, vol dir exercitar enèrgicament la «gimnàstica cerebral» que proporcionen a l'alumne els procediments fonamentats científicament, uns procediments que desenvoluparan la intel·ligència cognitiva, enfortiran la intel·ligència emocional i gestionaran èticament la intel·ligència executiva, al llarg del currículum ordinari obligatori, i el prepararan i l'ajudaran a solucionar els problemes que se li vagin presentant al llarg de la seva vida.

El tercer axioma del Paradigma Neurodidàctic: «Fabricar cervells originals: heus aquí el gran triomf del pedagog» (Cajal). Dehaene assegura que el pilar definitiu de l'aprenentatge és la consolidació: passar d'un tractament lent, conscient, amb esforç a un funcionament ràpid, inconscient i automàtic. El cervell disposa de mecanismes de rutinització sota el control del còrtex pre-frontal, que van alliberant nous recursos per aconseguir altres objectius de coneixement. Per Fuster, autoritat màxima mundial en la investigació del còrtex prefrontal, «fabricar cervells originals» o «consolidar» vol dir «afavorir l'estructuració d'aquell bastiment o carcassa de memòria i coneixement en el còrtex cerebral de l'alumne que faran d'ell un nen o nena feliç i útil en benefici propi i dels altres». Les neurones del lòbul prefrontal, seu de la intel·ligència executiva i òrgan de la civilització, són les que «ens obren a un futur il·limitat».

CODA.- El desafiament de les màquines. Dehaene explica en el seu llibre els avenços fenomenals de la Intel·ligència Artificial. Ara bé, els algoritmes d'IA difereixen radicalment dels algoritmes que utilitza el nostre cervell. Les màquines són incapaces de reflexionar dintre d'àrees múltiples i reunir els diversos coneixements sota una forma simbòlica.

Dehaehe sintetitza el seu pensament: «El nostre cervell posseeix des del naixement un talent que els millors suports lògics de la Intel·ligència Artificial no han arribat encara a imitar: la facultat d'aprendre. Fins i tot el cervell d'un bebè aprèn més ràpid i més profundament que la més potent de les màquines actuals. I aquesta remarcable capacitat d'aprendre la humanitat ha descobert que encara podia augmentar-la gràcies a una institució: l'escola. Conclou el neurocientífic francès: «El cervell humà està lluny encara de ser imitat per les màquines. El que manca a les màquines és la capacitat de formular teories científiques com fan els bebès».