La congelació de les aportacions públiques i les retallades que s'apliquen des del 2009 han portat les entitats que atenen persones amb discapacitat intel·lectual, física, paràlisi cerebral i problemes de salut mental a fer un front comú i exigir «solucions» a la Generalitat. Prop de 300 organitzacions sense ànim de lucre, entre les quals hi ha les tres que integren el Clúster Èxit (l'empresa d'economia solidària de Càritas Diocesana de Girona, Ecosol, i les fundacions Drissa i Ramon Noguera), les associacions Mifas i Montseny Guilleries, les fundacions Astrid-21, Altem, Aspronis, Els Joncs, La Fageda o la Fundació Tutelar de les comarques gironines.

Un manifest promogut el desembre especifica les demandes d'aquest col·lectiu, que denuncia «la situació injusta» que pateix des del 2009, a causa de «la congelació i posterior retallada de les tarifes amb què la Generalitat finança els serveis d'atenció» a les persones amb algun tipus de discapacitat.

Les entitats del tercer sector que treballen per a aquests ciutadans alerten que les restriccions econòmiques han «compromès seriosament l'atenció a les persones, la sostenibilitat i el poder adquisitiu» dels treballadors. Al conjunt de Catalunya, quantifiquen en més de 100.000 usuaris, de 20.000 treballadors i de 400 entitats castigades per la congelació econòmica de l'administració.

Les demandes

Les demandesEls promotors del document, integrants de la Comissió de Discapacitat, Salut Mental i Atenció Precoç de la Confederació Empresarial del Tercer Sector de Catalunya, lamenten que durant els últims deu anys les organitzacions socials no només han hagut d'assumir l'impacte de les retallades i de la congelació, sinó també «un increment acumulat dels costos d'un 9,33%».

Després d'«aquesta dècada perduda», tal com la qualifiquen al manifest, reclamen al Govern de la Generalitat «diligència i compromís per revertir la greu situació que denunciem».

En concret, reivindiquen l'actualització i l'augment de les tarifes que permetin recuperar el poder adquisitiu perdut des del 2009, com a requisits necessaris «per garantir la qualitat d'atenció a les persones, la sostenibilitat dels serveis i les condicions laborals dels professionals». Entre les adhesions al manifest, que es poden seguir fent per Internet, també hi ha formacions polítiques gironines com la CUP i el PSC.