13 de gener de 2019
13.01.2019

Salut atén 150 gironins l'any per temptatives de suïcidi

El 2017 es van registrar 163 episodis de conducta suïcida de nou menors i 141 adults, la majoria homes

13.01.2019 | 00:18

El Departament de Salut va atendre l'any passat 150 persones de les comarques gironines per temptatives de suïcidi. El Codi Risc Suïcidi, el protocol establert el 2014 per assistir les persones en risc, es va activar per atendre 163 episodis de conducta suïcida de nou menors d'edat i 141 adults.

Les dades d'activació del Codi, que agilitza l'accés als serveis de salut mental per reduir els reintents, són bastant estables any rere any. «Entre el 2008 i el 2016 hi va haver un cert increment en la taxa de suïcidis, però des de llavors han anat disminuint», indica el coordinador de programes de la Xarxa de Salut Mental de Girona, Jordi Cid, que recorda que oscil·la entre set i vuit casos per cada 100.000 habitants, mentre que la mitjana europea és d'uns 12.

«En els menors hi ha factors com l'assetjament escolar o el joc de la Balena Blava que hi són i fan que socialment sembli que hi ha repunts, però el cert que sempre ens movem entorn de la desena d'atencions l'any», assenyala.

Les estadístiques indiquen que les dones fan tres cops més temptatives que els homes, però que entre ells la mortalitat és tres vegades més alta. Això es compleix al conjunt de Catalunya -per 2.013 casos de dones n'hi va haver 1.080 d'homes-, però no a Girona, on el 2017 es van atendre 103 homes i 47 dones.

El motiu, assenyala Cid, són les diferències de criteri a l'hora de registrar els casos, fruit de les característiques de la sanitat gironina. «La Xarxa de Salut Mental de Girona té un sistema de comunicació unificat i els centres estan en contacte permanent, pel que hem optat per incloure només els casos més seriosos. En altres llocs, on els centres no treballen de forma tan coordinada, quedar inclòs dins el Codi és un avantatge per al pacient, perquè facilita la continuïtat assistencial i per això s'incorporen al registre també els casos lleus», detalla.

I és que un dels punts forts del Codi és, precisament, la garantia de seguiment de les persones amb risc de suïcidi, per avaluar el seu estat mental, reduir-ne la mortalitat i prevenir la repetició de temptatives, perquè el 30% ho tornaran a intentar abans d'un any, i d'aquestes, una de cada deu ho aconseguirà, recorda Cid.

Així, el codi va des de l'alerta que dona el servei d'urgències on s'ha atès el pacient fins a l'atenció pels especialistes de salut mental i el seguiment a posteriori.

Quan la persona rep l'alta, automàticament s'envia un avís al seu centre de salut mental de referència, sigui d'adults sigui infantojuvenil, i se li dona una visita, no cal que ella es preocupi de fer-ho. En el cas dels majors d'edat, la cita es concerta en un màxim de deu dies, i en els menors, de tres. «Els joves no poden esperar, són especialment vulnerables, necessiten un tractament ràpid perquè els costa demanar ajuda», indica.

«El més important quan hi ha un intent de suïcidi és avaluar l'estat mental de la persona per si detectem un trastorn associat. No només pensar en el reintent, sinó identificar si està tenint una depressió, psicosi... d'aquí la importància de la visita, per veure si cal fer un tractament més enllà de la primera intervenció», apunta.

«Passats 30 dies, el telèfon 061 CatSalut Respon truca a la persona, li pregunta com està, comprova si ha anat al centre o no, i això ens ajuda a recuperar el 13% de pacients que no van a les visites de seguiment», explica l'especialista, que remarca que és important que la societat parli dels suïcidis.

«Que se socialitzi i la gent conegui les dades reals i sobretot, què fer, és positiu», diu. «Si una persona fa un gest autolesiu, no es pot dir que no passa res, s'ha d'esbrinar què ha passat i si hi ha un trastorn mental», diu Cid.

«Trencar estigmes com a societat permet que, quan es troba amb el que abans s'amagava, la gent demani ajuda perquè sap que ho ha de fer. La percepció està canviant, perquè el silenci impedeix demanar ajut. Ens cal parlar i voler escoltar per poder empatitzar amb el patiment aliè», insisteix.

La principal causa de mort no natural a Girona

L'any 2017 es van registrar a les comarques gironines 61 defuncions per suïcidi, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Van ser 47 homes i 14 dones i suposa la principal causa no natural de mort a la demarcació, per davant dels afogaments (57 persones), les caigudes accidentals (53) o els accidents de trànsit (48). Les estadístiques recullen 504 traspassos a Catalunya per aquest motiu  (374 homes i 130 dones) i 6.400 arreu de l'Estat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook