15 de gener de 2019
15.01.2019

La competència plurilingüe

15.01.2019 | 00:05

La llengua és un component comunicatiu i referent cultural essencial i, com a tal, les relacions entre llengua i entorn són objecte de consideració en diferents moments polítics i educatius. El context socioeducatiu català actual és plural, divers, multicultural i multilingüe, fet que obliga a replantejar els models pedagògics i didàctics.

En el marc curricular, la mirada es focalitza des del concepte de competència lingüística plurilingüe. Aquest seria l'objectiu de l'educació obligatòria de l'escola del nostre país, avalat pel marc europeu comú de referència per a les llengües, que des del 2001 marca una normativa i traça pautes per a un enfocament compartit de l'aprenentatge de llengües.

La competència plurilingüe s'emmarca, en un entorn de diversitat lingüística, en un multilingüisme social; és a dir, en la coexistència de diferents llengües en un mateix territori. Es defineix com la capacitat de l'individu d'usar dues o més llengües simultàniament. Si aquesta és la finalitat del sistema educatiu català, com es presenta en el model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya, cal, en primer lloc, un diagnòstic, documentat i compartit, de l'estat de salut de les diferents llengües als centres, de l'ús i del coneixement.

El plurilingüisme és una competència canviant, que permet desequilibri en l'ús i el domini de les diferents llengües. Però en el marc educatiu i sociopolític cal definir la funció d'aquestes llengües i sobretot el paper de la llengua de referència, no es pot deixar a situacions aleatòries que podrien generar desigualtats lingüístiques. El model educatiu vigent és un model de cohesió lingüística, que va sorgir de les comunitats educatives, professionals, socials i municipals per fonamentar la cohesió social. No es pot perdre aquesta mirada generadora d'oportunitats per a tothom, compensadora i integradora de l'aprenentatge de llengües. El model exigeix debat obert i consens.

En un moment social i polític complex i excepcional com l'actual, en el qual hi ha partits polítics amb ideari basat en l'enfrontament al sistema educatiu català, és important deixar clar el paper de la llengua catalana com a llengua de referència i vehicular del sistema educatiu. El plantejament lingüístic ha de permetre una adequació al context, com molts projectes lingüístics actuals així ho tenen marcat, però ha de fonamentar i generar arguments per clarificar aspectes d'ús i domini del català i segurament també del castellà, que no permetin interpretacions i ambigüitats.

Les llengües són activitats humanes, socials, i com a tals s'aprenen i adquireixen. Els individus les fan seves participant en activitats que es desenvolupen en la interacció, perquè les llengües pertanyen a grups humans. Però s'interioritzen quan s'estructuren, es reflexiona sobre l'ús, el sentit i el funcionament. El plantejament integrat de llengües, des del domini del català, el castellà i l'anglès com a llengua estrangera i el paper de les llengües familiar, ha de poder configurar la proposta metodològica contextualitzada amb un aprenentatge situat i personalitzat. Però és una tasca complexa, que requereix formació lingüística, pedagògica i de recerca-acció. Avui els centres estan massificats, amb pocs espais de reflexió, de trobada, amb docents de formació lingüística i metodològica molt diversa.

Per adquirir la competència lingüística plurilingüe cal temps, temps d'exposició de la llengua, temps d'intercanvi participatiu, temps de reflexió, temps! El repte és com gestionar aquest temps en el centre. Els projectes lingüístics contextualitzats poden generar espais i models personalitzats que tinguin en compte el temps per adquirir la competència lingüística? Es fan esforços en aules d'acollida, espais compartits, propostes integradores, però encara manquen itineraris personalitzats respecte l'adquisició de la competència lingüística.

El context d'ús de les llengües és obert, surt del centre i es mou entre l'ús familiar i el social. El context informal afavoreix l'aprenentatge formal. El centre educatiu hauria de tenir estratègies per acreditar el domini de la llengua, amb paràmetres competencials, tant de les llengües dels alumnes com de les llengües curriculars. El paper de la llengua fora l'àmbit escolar genera diferències que no haurien de significar desigualtats sinó oportunitats. Un nou repte dins la competència plurilingüe: explorar propostes i models d'equitat com els plans d'entorn i altres projectes socioeducatius o l'educació a temps complet, que busquen espais educatius integrals per a l'ús i aprenentatge de la llengua, tant del català i les llengües curriculars com les pròpies dels alumnes. Cal buscar mecanismes de coordinació i integració d'aquestes propostes formatives amb una visió clara de l'ús i desenvolupament de la llengües.

En l'aprenentatge de la llengua la mediació és essencial, com s'acompanya el procés d'apropiació lingüística. El paper dels mestres i docents genera apoderament. La mediació requereix una adequació als contextos concrets, a l'alumnat, una adaptació de l'organització de centre i d'aula, així com l'adopció de mesures compensatòries i una intervenció significativa i rellevant per a l'aprenentatge de la llengua. Es basa en un treball en equip del professorat, que necessita un suport en el dia a dia i en la formació.

La competència plurilingüe representa un repte per a la comunitat educativa. Per al Departament d'Educació, per generar propostes, debat i estructures més enllà del projecte lingüístic de centre, i per facilitar espais, recursos i formació rellevant. Per als centres que reclamen debat del model i de les ofertes, però també arguments i criteris clars d'actuació, alhora que es qüestionen estratègies i plantejaments pedagògics i organitzatius des d'una formació continuada i contextualitzada. Per als agents socials, famílies, ajuntaments o associacions, que proposen models educatius propers per a una educació integral en un context educatiu multicultural i multilingüe. Un repte de país.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook