Els metges de la concertada faran vaga de nou del 18 al 22 de febrer

El president del sector d'hospitals concertats, Xavier Lleonart, explica que és la continuació de la vaga de fa dos mesos, que va tenir una mitjana de seguiment del 70%: «Malgrat l'èxit de participació, lamentablement no objectivem cap voluntat de negociació».

Va acusar el director del CatSalut, Adrià Comella, d'incomplir la seva paraula, perquè en tancar la negociació amb l'atenció primària pública -que va desconvocar l'últim dia de vaga- va dir que després solucionaria la problemàtica de la concertada, que a Girona comprèn tots els hospitals de la xarxa pública excepte el Trueta i els CAPs que atenen el 34% de la població, com els que depenen de la Fundació Salut Empordà o els Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà, per exemple. També hi ha sociosanitaris com el Bernat Jaume de Figueres o Palamós Gent Gran, així com la Xarxa de Salut Mental. «No ha passat res que hagi fet disminuir el malestar dels facultatius, més aviat al contrari», estan encara més disgustats, va dir ahir.

Va recordar que el CatSalut finança el 95% del pressupost de les entitats concertades i ostenta la titularitat de l'àmplia majoria de consorcis i empreses, per la qual cosa «no té excusa per no negociar», i va urgir a solucionar la situació per evitar un col·lapse.

Estan cridats a la vaga 10.000 metges de 53 hospitals d'aguts, 86 equips d'atenció primària, 50 centres sociosanitaris i 25 de salut mental gestionats per les tres patronals concertades pel CatSalut.

Lleonart es va disculpar pel perjudici que pugui causar a la població, i va afirmar que convoquen la vaga «a contracor, obligats per les circumstàncies», i a un mes vista per minimitzar l'impacte, perquè la «situació actual de grip en fase epidèmica» preveuen que s'hagi reduït llavors.

Demanen que els metges de la concertada puguin dedicar un 30% del temps a formació i investigació, com tenen reconeguts els metges de l'Institut Català de la Salut (ICS): «La major part de les reivindicacions que posem sobre la taula, amb la suficient voluntat política, es poden negociar».

També reclamen establir un límit màxim de visites en CAPs i visites ambulatòries en hospitals -com s'aconseguirà en la pública en limitar la població assignada a cada metge-, així com un temps mínim de visita, que les guàrdies presencials no siguin obligatòries i recuperar el poder adquisitiu perdut durant les retallades.

Veuen necessari més personal, i davant de les afirmacions d'administracions i gerències que no hi ha metges, Lleonart va assegurar que hi ha més metges que acaben la seva especialització que els que es jubilen: «Els que no tenen lligams familiars i tenen una mica de sentit comú», van a altres països, i això només pot solucionar-se millorant les condicions.

Els metges de la concertada -que representa el 82% dels hospitals i el 20% de primària- també demanaran reduir la contractació temporal i a temps parcial, percebre el complement de nocturnitat i el 100% de les retribucions fixes i periòdiques durant la baixa de maternitat o per risc d'embaràs.

Va dir que no tindria sentit que no es traslladin a la concertada les millores pactades a l'ICS, davant de la qual cosa el secretari del sector de l'atenció primària concertada d'MC, Patxi Avilés, va alertar que el sector no vol «un copia i enganxa de l'acord de l'ICS» perquè tenen situacions diferents, però és un punt de partida.

Els metges de la concertada s'acullen al conveni col·lectiu del Siscat, però el que s'ha negociat i aprovat recentment «exclou de manera deliberada i conscient els interessos dels facultatius» i, per tant, no millora la qualitat assistencial. Van signar el conveni les patronals juntament amb CCOO, UGT i Satse, amb MC en contra, i encara que el sindicat el veu legítim, alerta que s'exclouen les demandes de la professió mèdica.