La Penya Taurina de la Garrotxa, la Federación de Entidades Taurinas de Cataluña, l'Escola Taurina de Catalunya, l'Associació de Criadors de Braus de les Terres de l'Ebre i la Fundación del Toro de Lidia ahir van entrar una instància a l'Ajuntament d'Olot, en la qual demanen permís per fer una cursa de braus amb la voluntat de convertir la plaça d'Olot en la del retorn de les curses de braus a Catalunya.
Argumenten que la cursa és per presentar el noveller olotí Abel Robles a la seva ciutat. Les dates proposades per la celebració de la cursa són els pròxims 1 de maig, 11 de setembre i 20 d'octubre.
Les entitats acompanyen la instància de tres sentències. La d'octubre de 2016 del Tribunal Constitucional que declara inconstitucional i nul l'article 1 de la Llei 28/2010 del Parlament de Catalunya que prohibeix la celebració de curses de toros a Catalunya; la de desembre del 2018, del Jutjat Contenciós Administratiu d'Alacant que anul·la la decisió de l'Ajuntament de Villena de desestimar la celebració d'una cursa de braus el 2017 i la de desembre de 2018 per la qual el Tribunal Constitucional que declara inconstitucionals un seguit d'articles de la Llei de Toros Balear.
En l'atenció als mitjans que ahir van fer a l'Hotel Riu d'Olot, el president de la Fundación del Toro de Lidia, Victorino Martín, va manifestar la seva confiança en què aviat hi hagi curses de toros a les Illes, a Villena i a Olot. Segons Martín, «les sentències aclareixen que cap càrrec públic podrà prohibir les curses pels seus gustos personals» i va indicar que estudiaran accions legals, si l'Ajuntament vol impedir la cursa. El president de la Federació d'Entitats Taurines de Catalunya, Paco March, va definir Olot com l'inici del camí per tornar les curses de toros a Catalunya.
El president de la Penya Tàurica de la Garrotxa, Pepe Amores, va explicar que la plaça de toros d'Olot, pel fet de ser pública i per estar en molt bon estat, és la que té més possibilitats per ser la primera plaça on retornin els toros a Catalunya.
«Estic davant de la temporada més important de la meva vida», va expressar el noveller Abel Robles. Va explicar que estarà a cursa de San Miguel de Aguascalientes (Mèxic), a la fira de San Agustín de Guadalix (Madrid) i va apuntar que vol tornar a las Ventas. Això no obstant, va valorar que el seu més gran triomf seria torejar Olot.
Oposició als braus
L'oposició a les curses de toros a Olot va sorgir el 1996 de la mà de la Coordinadora Antitaurina de la Garrotxa. L'oposició a les curses va incidir en els resultats electorals del 1999 i va culminar en la declaració d'Olot ciutat antitaurina el 2004 i la darrera cursa va tenir lloc el 2005 en temps de mandat del PSC.
L'activitat taurina va continuar amb un correbou que va finir el 2016 després d'una consulta popular telemàtica. Ahir, l'alcalde d'Olot, Josep Maria Corominas (PDeCAT), va dir que estudiaran la petició però va recordar: «Res ha canviat». L'alcalde es va referir als acords polítics i la consulta del correbou.
En una nota d'ahir al vespre el Partit Animalista PACMA va definir la instància com una provocació intolerable i va instarl'alcalde d'Olot a preservar «els valors d'oposició als jocs amb braus que els olotins han avalat».
Anit, la fundació Fauna, molt activa en la campanya contra el correbou d'Olot feta el 2016, va avisar que no faran ni un pas enrere.
