17 de gener de 2019
17.01.2019

«Fem recerca de qualitat gràcies al compromís i a la solidaritat»

17.01.2019 | 00:53
El doctor Joaquim Bosch, a l´ICO Girona, en una imatge d´arxiu.

El doctor Joaquim Bosch, que des de fa uns anys estudia la silibinina, posa en valor des de l'Institut Català d'Oncologia (ICO) de Girona que «apostar pel territori també acaba generant resultats amb impacte mundial i, per tant, ens cal confiar i potenciar els equips i talent que ja tenim. Si disposéssim de més recursos a Girona, segur que podríem contribuir encara més en l'avenç científic», assegura. Ara la Fundació Roses contra el Càncer li ha becat un projecte per reduir la metàstasi cerebral del càncer de pulmó amb la venda de polseres solidàries.


Des de fa uns anys estudia una subtància anomenada silibinina. Quines troballes ha fet?

És una substància natural present en l'extracte de les llavors del card marià. Els nostres primers treballs amb aquesta molècula es van realitzar sota la direcció del Dr. Menéndez, cap del Laboratori de Càncer i Metabolisme de l'ICO-IDIBGI. Vam estudiar el seu paper contra el càncer de pulmó amb mutació de l'EGFR i vam descriure el 2013 que la silibinina podia revertir la resistència als fàrmacs utilitzats contra aquesta mutació en ratolins. Arran dels nostres treballs, un laboratori ens va presentar un nou producte que es podia donar als pacients que contenia silibinina i que era un complement alimentari per a pacients amb problemes del fetge. Vam tenir al llarg del 2014 dos pacients amb càncer de pulmó i metàstasis cerebrals sense més opcions de tractament que van voler provar aquest producte com ús compassiu, i la sorpresa va ser que van respondre en l'àmbit de les metàstasis cerebrals. Vam creure que la troballa era prou rellevant i la vam publicar el 2016 en la revista científica Oncotarget.

Quins passos segueix ara?

Vam tenir la sort que el Dr. Manuel Valiente, investigador principal de metàstasis cerebrals del CNIO, mostrés interès pel nostre treball i vam iniciar una línia conjunta d'investigació. Simplificant molt, les cèl·lules tumorals per sobreviure al cervell fan que els astròcits normals (que donen suport a les neurones) es tornin reactius activant la STAT3 i això permet que les cèl·lules tumorals puguin créixer al cervell. Quan inhibim la STAT3 als astròcits aconseguim que les metàstasis redueixin de mida i nombre d'una forma molt significativa en els ratolins. El que ara també sabem és que la silibinina és un inhibidor directe molt potent de la STAT3.

Quina ha estat la seva contribució?

A escala clínica, hem vist en divuit pacients que un 75% dels pacients han presentat una reducció significativa de les metàstasis cerebrals (fins i tot un 20% han desaparegut del tot), i que això sembla implicar una millora del seu pronòstic, que podrien arribar a viure 3 vegades més que el grup control.

Quin és el següent pas?

És poder fer un assaig clínic per confirmar les nostres dades preliminars, però està costant molt, ja que, com que és un producte de baix cost (i com que no és un fàrmac), no és fàcil obtenir finançament per fer aquesta part, per la qual fa falta un pressupost molt més elevat que la investigació preclínica.

Qui se'n podrà beneficiar?

S'estima que cada any moren a tot el món 500.000 persones a causa de les metàstasis cerebrals. Un 10% de pacients amb càncer de pulmó presenten metàstasis al cervell al debut de la malaltia, i fins a un 30% al llarg de l'evolució oncològica, per tant, ens trobem davant d'un problema oncològic important. Malgrat que els resultats inicials són molt esperançadors, en medicina mai res és blanc o negre. Aproximadament un 10% de pacients no presenten aquests astròcits reactius STAT3+ en les metàstasis cerebrals, i fins un 40% en tenen, però en una quantitat discreta. Per tant, és probable que hi hagi un grup de pacients amb metàstasis cerebrals on la silibinina, o altres inihibidors de pSTAT3, no siguin actius pel que fa a les metàstasis cerebrals.

La Fundació Roses contra el Càncer segueix col·laborant en la investigació.

El primer projecte amb la silibinina fou possible gràcies a una beca de recerca de la Fundació Roses Contra el Càncer de 2010. Posteriorment, també hem rebut ajuts d'alguns laboratoris farmacèutics per a projectes concrets, així com de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica, el Grup Espanyol de Càncer de Pulmó, i de diverses donacions com la del Sr. Joan Armangué o l' spinning solidari organitzat per Femi Montero. Jo també ara puc dedicar-me més a la recerca gràcies a un ajut del programa PERIS de la Generalitat. Per poder continuar, ara Roses contra el Càncer ha becat un projecte nostre amb les polseres solidàries. Tenim una hipòtesi per la qual creiem que podem detectar en sang un marcador que ens permetria saber si el pacient té aquests astròcits reactius pSTAT3+ en el cervell i poder identificar en quins realment la silibinina els podria aportar un benefici i a quins no. La beca ens permetrà poder recollir i processar mostres de sang de pacients amb metàstasis cerebrals o sense, per validar aquest marcador en una biòpsia líquida, a través del Biobanc de l'IDIBGI.

També continua recaptant fons a través de la xarxa?

Per poder fer recerca cal disposar de recursos i, per desgràcia, molt del meu temps com a investigador l'he de dedicar a demanar més recursos públics i privats. Hem iniciat una campanya de micromecenatge: www.teaming.net/silibininacontraelcancer). Es tracta de col·laborar amb un euro al mes. També es pot col·laborar mitjançant la fundació de l'IDIBGI. Espanya és l'únic país d'Europa que durant la crisi ha reduït la inversió en recerca, mentre que la resta de països l'ha augmentat. Així és difícil poder avançar i ser competitius, però, malgrat tot, continuem generant recerca de qualitat atès el gran compromís dels investigadors i el suport de la societat.

La Marató ha recollit fons per a la investigació de càncer. Quins són els grans reptes?

El gran repte de l'oncologia és poder curar el càncer. Per desgràcia, avui això és encara més un desig que una realitat, en molts tipus de càncer. El primer és evitar que es produeixi, i en aquest sentit ens cal promoure estils de vida saludables. Si ningú fumés, el 90% dels càncers de pulmó no es produirien. Cal fer més esforços per avançar en el diagnòstic precoç. També hem de millorar en el seu tractament, avançant cada cop més cap a la medicina de precisió, trobant el punt feble del càncer en el pacient concret, i per això ens fa falta més tecnologia com la seqüenciació massiva genètica (que estem treballant i impulsant també a Girona amb l'equip del Dr. Ramon Brugada). També una gran esperança en l'oncologia és la immunoteràpia.

Falta molt perquè el càncer sigui una malaltia crònica?

Jo soc relativament jove (en oncologia encara ets un oncòleg jove fins als 40 anys), però he pogut viure diverses revolucions en el camp del càncer, i en especial el de pulmó, que és al que principalment em dedico. No és estrany que alguns pacients puguin viure diversos anys i amb bona qualitat de vida, ara, amb els nous tractaments. Tanmateix, encara hi ha casos que són molt agressius i que escapen al nostre control. Per això és tan important seguir investigant. La investigació és bàsicament una porta a l'esperança cap a un futur millor. De moment estem esgarrapant mesos i, a força de sumar, comencen a ser diversos anys en alguns casos. Tant de bo en el futur no hàgim ni de parlar de cronificar, sinó de curar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook