L'escrit d'acusació de la Generalitat demana més de dos anys de presó per a 8 dels 12 estudiants i treballadors de la UdG imputats pels fets del 16 de desembre de 2011, quan un grup d'unes 600 persones es van manifestar contra les retallades intentant boicotejar la presència de l'aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, a l'acte central de commemoració dels 20 anys de la UdG, que es va celebrar a l'Aula Magna de la plaça de Sant Domènec.

Diari de Girona ha tingut accés als escrits d'acusació per a un judici que se celebrarà previsiblement els pròxims mesos sobre uns fets que es van produir fa més de 7 anys.

La Fiscalia també demana més de dos anys de presó, en aquest cas per a 10 dels 12 imputats. Una sentència superior als 2 anys comporta l'ingrés a presó.

Per l'altra part, l'advocat dels imputats, Benet Salellas, acusa diversos agents dels Mossos d'Esquadra d'actuar violentament contra estudiants i treballadors de la UdG, i demana un any i sis mesos de presó, més vuit anys d'inhabilitació absoluta, per a dos agents dels Mossos, pel delicte de lesions que haurien perpetrat contra els manifestants.

L'acusació de la Generalitat, que firma l'advocat Josep Lluís Florença, considera que es van produir delictes de desordres públics, atemptat contra agents de l'autoritat, lesions i maltractament, i demana una pena màxima de tres anys de presó per un delicte d'atemptat contra els agents, més vuit mesos de presó per un delicte de desordres públics, per a M. S., un veí de Salt que aleshores era estudiant de la UdG. En total, la Generalitat demana per a aquest imputat 3 anys i 8 mesos de presó, petició que no coincideix amb la de la Fiscalia, que li demana un total de 2 anys i 2 mesos de presó.

Per a la resta d'imputats, la Generalitat demana en la majoria de casos 18 mesos de presó per faltes de lesions, maltractaments i atemptat contra agents de l'autoritat, més 8 mesos de presó per un delicte de desordres públics. Es troben en aquesta circumstància, és a dir, amb una peticició total que suma 2 anys i 2 mesos de presó, els següents imputats: I. G., N. M., P. C., M. T., A. F., L. M. i E. F. P.

L'escrit d'acusació de la Generalitat es limita finalment a demanar 8 mesos de presó per a quatre acusats de desordres públics: A.P., C.H., A. C. D. i J. A.

En bona part dels casos, l'acusació de la Fiscalia és coincident amb la de la Generalitat. La Fiscalia demana 2 anys i 2 mesos per a 10 dels imputats, mentre que deixa en 8 mesos la petició de pena per a dos d'ells, A. P. i C.H.

Cop de peu als genitals

L'escrit de la Fiscalia acusa una de les noies imputades d'haver ventat un cop de peu als genitals a un Mosso d'Esquadra que va patir una «contusió a l'escrot i testicles que va requerir assistència facultativa i va trigar dos dies a guarir-se». Segons la Fiscalia, la mateixa dona va llançar un segon cop de peu als genitals d'un segon agent.

Llançament d'objectes contra els policies, cops de puny i cops de peu són descrits a l'escrit d'acusació de la Fiscalia, que considera que els manifestants van actuar amb ànim de «pertorbar la tranquil·litat ciutadana».

La Fiscalia detalla que els manifestants van accedir a la Facultat de Lletres per «forçar» una porta metàl·lica que comunicava amb l'interior de l'Aula Magna, on s'estava celebrant l'acte solemne del 20è aniversari de la UdG, amb la presència de nombroses autoritats acadèmiques i ciutadanes.

Tant la Fiscalia com la Generalitat demanen a més a més indemnitzacions econòmiques. Els imputats també les demanen als Mossos acusats de violència.

Aquestes acusacions són coincidents amb les de la Generalitat, que recorda que algunes autoritats van haver d'accedir a l'acte «per una via alternativa» per evitar la presència dels manifestants.

Inviolabilitat del campus

La polèmica va estar servida quan els responsables de la UdG (la rectora era Anna Maria Geli) van autoritzar l'entrada de la policia al campus, un espai protegit per la «inviolabilitat». Aquesta va ser la primera vegada en la història de la Universitat de Girona que es va autoritzar l'entrada de les forces de l'ordre al recinte. La decisió va comportar peticions de dimissió contra la rectora i moltes crítiques d'estudiants i del professorat que no van acceptar que s'autoritzés una càrrega policials dins la UdG.