El Govern català presentarà una denúncia contra l'actuació de la policia espanyola sense autorització judicial del passat dimecres que va acabar amb 16 detinguts. Segons van explicar fonts de l'executiu català, els fets poden ser constitutius d'un delicte de detenció il·legal. El Govern recorda que l'article 167 del Codi Penal castiga tant al particular com al policia que faci una detenció fora dels casos que autoritza la llei.

També assenyala que el dret a la llibertat és un dels fonamentals de l'ordenament jurídic, no només recollit a l'article 17 de la Constitució, sinó perquè el dret a la llibertat està expressament recollit en els textos de drets humans internacionals, subscrits per Espanya i que també són d'aplicació a aquest país, d'acord amb l'article 10 de la Carta Magna.

En aquest context, l'executiu català defensa que la Declaració Universal de Drets Humans de 10 de desembre de 1948 prohibeix la detenció arbitrària (article 9); també cita el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de Nova York de 16 de desembre de 1966, que estableix a més que la detenció només podrà acordar-se per les causes legalment previstes; i la Convenció per a la Salvaguarda dels Drets de l'Home i de les llibertats Fonamentals, feta a Roma el 4 de novembre de 1950, que estableix els supòsits en què una detenció és legítima.

Paral·lelament, el Ministeri de l'Interior ha defensat que l'operatiu policial pel tall de les vies de l'AVE en l'aniversari de l'1-O es va fer conforme a la legalitat. Fonts del ministeri han reconegut que les 16 detencions -entre els quals hi havia els alcaldes de Celrà i Verges- no es van fer per ordre judicial sinó que van ser detencions a iniciativa de la policia espanyola. Ara bé, asseguren que «en tot moment» es va comunicar l'operatiu tant al jutjat d'instrucció 4 de Girona com a la fiscalia. «La policia va actuar dins la legalitat i amb el coneixement del jutge i el fiscal», han apuntat aquestes fonts, que també han remarcat que el jutge estava informat dels detalls de l'operatiu.

De fet, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va remarcar que les detencions s'emmarquen en una «actuació judicial» oberta per un jutjat de Girona l'1 d'octubre de 2018 i busca «posar unes cares, un nom i un cognom». Grande-Marlaska va subratllar que es tracta d'unes circumstàncies que es troben en un procediment judicial, en què va assegurar que «no» vol entrar, ja que estan dirigides per un jutge, així com coordinades per un fiscal on «s'han pres unes mesures de identificació i s'ha considerat la mesura de la detenció com, potser, la més adequada o proporcional al moment i circumstàncies concurrents». De totes maneres, va matisar que s'ha acordat la llibertat dels detinguts, defensant així el «funcionament de l'Estat de Dret» perquè, va assegurar, que el «Govern té molt clar la separació de poders i que les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat estan per cooperar i col·laborar amb el poder judicial».

A l'espera de la citació

L'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, va afimar ahir que no acudirà a declarar davant del jutge quan així se li requereixi com a resposta a la detenció, que va definir com «un espectacle dirigit a la premsa perquè la gent ho veiés i s'atemorís». En declaracions a TV3, Cornellà va evitar indicar si efectivament va participar en l'ocupació de les vies, doncs va explicar que els agents li van mostrar unes fotografies d'una persona amb barba i ulleres de sol que tant podia ser ell com un altre individu.

«Això demostra que no era més que una operació policial que anava més enllà, per intimidar-nos a tots i a totes», va asseverar Cornellà, que tot i així va afirmar haver participat «en moltíssimes mobilitzacions durant moltíssims anys» i va assegurar que no deixarà de fer-ho. Cornellà va considerar que l'operació policial d'ahir comportarà «que la gent surti massivament al carrer» en vigílies del judici als líders del procés, un judici que és «contra tots», ja que es jutja «un moviment democràtic» i no només determinades persones. «Serem molts i moltes més al carrer per demostrar que res s'ha acabat i que tot continua», va alertar.