Cinquanta-cinc persones de les comarques gironines es van convertir l'any passat en donants de còrnies. En total, entre els quatre hospitals de la demarcació on es fan donacions de teixit ocular es van aconseguir 110 còrnies, la majoria provinents del Baix Empordà, on es van registrar 31 donants. També n'hi va haver una quinzena a l'hospital Josep Trueta de Girona, sis a Olot i tres més a l'hospital Santa Caterina de Salt, segons les dades del Departament de Salut.
Cada cop són més els hospitals comarcals que impulsen la donació de còrnies, que comporta uns requisits molt menys restrictius del que es pot creure.
A l'hospital de Palamós i al sociosanitari Palamós Gent Gran, dos centres gestionats pels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà (SSIBE), van implantar a mitjans del 2017 un pla per impulsar-les. En mig any, van aconseguir quinze donacions, a les que l'any passat se n'hi van afegir trenta-una més.
Als dos centres baix-empordanesos, un equip de professionals d'infermeria s'han especialitzat per a la detecció dels possibles candidats i l'entrevista per presentar aquesta qüestió als familiars, amb formació expressa amb un psicòleg expert en final de la vida i la transmissió de les males notícies. Un cop la família ha donat el vistiplau, i sempre en un màxim de dotze hores després de la mort del donant, aquest mateix equip s'encarrega de l'extracció del teixit, que posteriorment s'envia al banc de Sang i Teixits de Catalunya, que gestiona la seva preservació, validació i posterior distribució als centres que la necessiten per a un trasplantament.
A l'hospital d'Olot, el protocol per a la donació d'òrgans i teixits es va començar a implantar a l'estiu i, s'han fet les sis primeres donacions des del trasllat al nou centre hospitalari, ja que a l'anterior edifici ja se n'havien fet.
En la primera fase del projecte, l'equip format per onze professionals d'infermeria, medicina i psicologia han dissenyat un protocol d'actuació basat en la informació, la detecció i l'organització. L'equip analitza els possibles donants i, en cas de mort, avisa l'equip especialitzat del Banc de Sang perquè faci l'extracció. La sensibilització en aquesta matèria s'ha estès a la resta de personal sanitari d'hospitalització, especialment a la Unitat 2, on s'han fet les extraccions, i és qui també acompanya la família i es comunica amb el banc quan hi ha un donant.
En una segona fase, l'equip de l'hospital d'Olot preveu formar-se per poder agilitzar el procés i fer ells mateixos les extraccions, per evitar una demora a la família després de la mort del donant.
A l'hospital Santa Caterina de Salt van posar en marxa el programa al juliol, i des de llavors s'han aconseguit tres donants.
Una còrnia ajuda dos receptors
Quan una persona es planteja la possibilitat de ser donant d'òrgans i teixits, la primera cosa que ha de fer és comunicar la seva decisió a l'entorn.
Contràriament al que es pot creure, tenir miopia, estigmatisme, hipermetropia, o haver estat operat de cataractes no impedeix que les còrnies siguin viables per a un transplantament. Tampoc haver patit un càncer.
La majoria dels receptors de còrnia i de teixit ocular són pacients amb distròfies o edemes corneals, alteracions de la forma de la còrnia originades per diferents causes i que poden suposar la pèrdua de la visió. El trasplantament de la còrnia malmesa per una de donant és l'única manera que tenen aquestes persones per recuperar la visió.
També són freqüents els trasplantaments a pacients que han patit una lesió a l'ull, una infecció o el rebuig d'un trasplantament previ.
Amb cada còrnia donada es pot ajudar dues persones, perquè es pot dividir en dos segments que es trasplanten a pacients diferents.
La còrnia és un teixit viu que cal trasplantar abans d'una setmana després de l'extracció. També hi ha la possibilitat de conservar-les fins a tres setmanes a 31 graus.
Entre els mesos de gener i novembre de l'any passat, el Banc de Sang va subministrar 2.062 unitats per a trasplantaments.
