25 de gener de 2019
25.01.2019
Diari de Girona

La UdG i la UAB estudien l'acidificació natural dels rius en l'alta muntanya

25.01.2019 | 00:05
La UdG i la UAB estudien l'acidificació natural dels rius en l'alta muntanya

Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat de Girona (UdG) lideren el projecte «Acidificació de les masses d'aigua d'alta muntanya i la seva relació amb el canvi climàtic, toxicitat i implicacions en la Biodiversitat» (AMiCC), per investigar els drenatges àcids naturals enriquits en metalls que estan afectant espais protegits d'alta muntanya al Pirineu. Aquesta recerca té el suport de la Fundación Biodiversidad, del Ministeri per a la Transició Ecològica.

La recerca s'allargarà un any i es desenvoluparà a les capçaleres del Ter i Freser (Girona), als Parcs Naturals de Posets-Maladeta (Osca) i a l'Alt Pirineu (Lleida). El treball el lideren els doctors Mario Zarroca i Rogelio Linares, del Departament de Geologia de la UAB, i Carles Roqué, del de Ciències Ambientals de la UdG.

Els experts informen que l'última dècada s'està detectant una alteració hidroquímica que afecta la capçalera d'alguns rius de muntanya, en diverses zones protegides dels Pirineus Central i Oriental. Aquesta alteració es manifesta per la precipitació de compostos blanquinosos en forma de pàtines que cobreixen els llits d'alguns rius i que estan enriquits en metalls pesats com alumini, manganès o níquel. Els investigadors remarquen que aquest fenomen d'acidificació, que gairebé no s'havia detectat abans en el territori, s'està accentuant molt significativament en els últims anys.

Les observacions recents suggereixen que les precipitacions estarien relacionades amb drenatges àcids d'origen natural, generats als massissos muntanyencs mineralitzats que, per oxidació, augmenten l'acidesa de l'aigua.

Aquestes observacions també apunten al fet que els drenatges àcids podrien estar desencadenant-se sota unes noves condicions més càlides i seques, provocades pel canvi climàtic. No obstant això, la manca d'antecedents, les dificultats d'accés a les zones afectades, situades a altituds superiors als 2.000 i els 2.500 metres, i les escasses dades disponibles sobre la qualitat de les masses d'aigua de muntanya, fan que encara es tingui poca informació sobre el fenomen i la seva evolució.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook