Una recerca pionera liderada per la Universitat de Girona posa el focus en els joves que ara tenen entre 25 i 35 anys i que, durant la infantesa o l'adolescència, van estar sota la tutela de la Generalitat. La investigació vol comprovar com els va la vida i confirmar una hipòtesi que parteix de diversos estudis internacionals, segons els quals els problemes inicials queden enrere i els adults extutelats
La investigadora principal del projecte, que es comparteix amb la universitat canària de La Laguna, és una de les vicedeganes de la Facultat d'Educació i Psicologia de la UdG, Carme Montserrat, per a qui «aquesta també és una manera d'avaluar el sistema». Per fer-ho, s'identificaran els suports o els recursos que els menors van rebre durant la seva transició a la vida adulta, distingint entre els que van estar en un pis assistit fins als 21 anys o els que van trencar amb el sistema de protecció quan van complir la majoria d'edat, amb l'objectiu de fer propostes de millora a polítics i professionals.
La iniciativa s'emmarca en el programa de tres anys «Educació per a un futur inclusiu amb oportunitats: reptes per a la inclusió social de joves extutelats», que finança la Fundación SM i es complementa amb recerques paral·leles, centrades en altres àmbits, que desenvolupen la Universitat del País Basc i la UNED de Talavera de la Reina. Pel que fa a la de Girona, la feina està al càrrec de l'Equip de recerca sobre infància, drets dels infants i de la qualitat de vida.
A Catalunya, la doctora Carme Montserrat va explicar que s'ha estudiat molt el període que va entre els 18 anys, quan es deixa la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAiA), i els 21; mentre que no s'ha analitzat com és la seva vida adulta. Tot i destacar l'interès per valorar el fenomen dels menors estrangers no acompanyats (MENA), que no és nou però sí que s'ha disparat l'últim any, la investigadora va indicar que el projecte sobretot pensa en el perfil convencional de les noies i els nois que han viscut un acolliment residencial i familiar.
Montserrat va dir que l'objectiu és estudiar aspectes com quants joves han entrat a la presó, en centres de rehabilitació de drogodependències o psiquiàtrics, o en qualsevol altre servei de la xarxa d'atenció a les persones. «La nostra hipòtesi -va afegir- és que trobarem percentatges baixos de casos de problemàtica social».
Ara, els investigadors treballen en l'elaboració d'una base de dades conjunta amb la DGAiA que permeti radiografiar la situació dels joves que han estat en el seu sistema de protecció; tant aquells que ja hi eren de petits com els que hi van accedir d'adolescents, com és el cas dels menors migrants desemparats. També es preveu sol·licitar dades a altres departaments de la Generalitat.
Dona veu als protagonistes
Aquest és un dels tres blocs que integren la recerca, mentre que els altres dos estan lligats a la participació directa dels extutelats. Un d'ells consisteix en un formulari virtual, en el qual es demanen dades relacionades amb la seva situació laboral i familiar actual, els estudis que han cursat, les aficions o els vincles que mantenen amb la família d'origen, la d'acollida o els professionals dels centres on va. I també es demana una valoració de l'experiència en el sistema de protecció de la Generalitat i quin camí van seguir quan el van deixar.
La tercera pota del projecte preveu entrevistes als enquestats que, en l'apartat anterior, s'hi hagin mostrat disposats.
El projecte acabarà el 2020, amb l'anàlisi de les dades recollides, l'elaboració d'un informe de resultats i la seva difusió entre els joves, els professionals, la comunitat científica, les entitats del sector social i els gestors polítics.
