Fa aproximadament uns dos anys, la Laia Cruañas començava un procés per fer el canvi de nom i gènere. Uns tràmits que a priori no havien de ser excessivament complicats, però que a la pràctica es van anar allargant, amb molts documents entremig, moments d'incertesa i, fins i tot, alguna experiència desagradable.

De fet, el seu desig no s'ha materialitzat fins avui al matí, quan -acompanyada de diverses entitats gironines- ha entrat als jutjats a presentar de nou tota la documentació, i n'ha sortit amb una resposta afirmativa, a l'espera dels documents definitius que rebrà en unes setmanes.

Però el cas de la Laia es remunta molt més enrere, concretament al 2016. «La meva doctora de Transit em va enviar les dues cartes a presentar per reclamar el canvi de nom: una seva i una segona de la psicòloga. Paral·lelament, vaig demanar la partida de naixement via seu electrònica al jutjat de Pau de Palamós, ja que em pensava que estava allà» explica.

La resposta va trigar pràcticament dos mesos a arribar, i quan ho va fer, va resultar que la partida en qüestió es trobava al registre civil de Girona. «Vaig notar que passaven de mi, suposo que perquè a l'apartat del motiu vaig posar canvi de nom per canvi de sexe» ha apuntat. La Laia va anar insistint, però finalment ho va deixar apartat fins a l'octubre del 2018, quan va veure una escletxa per reprendre el tràmit.

Canvi de nom sentit

El 25 d'octubre del 2018 es posava en marxa una modificació que permetia demanar el canvi de nom directament al Registre Civil, tan sols presentant el certificat digital de naixement. N'hi havia prou en declarar que se sentia del sexe corresponent al nom escollit perquè la petició fos atesa.

D'aquesta manera, la Laia va optar per enfilar aquest camí. «Hi vaig el mes de novembre, i la noia que em va atendre va ser molt desagradable. Em va dir que no sabia de què l'hi estava parlant i que l'opció no existia al BOE» relata, «la seva resposta va ser que no podien fer-hi res i em va donar cita pel gener, posant en dubte la vigència dels meus documents». Finalment, la Laia va aconseguir el certificat de naixement via digital, a través d'Internet; juntament amb els dos informes mèdics que ja tenia i un certificat d'empadronament.

Dos mesos després, aquests han estat acceptats, ja disposen de les firmes del jutge i el fiscal, i només queda esperar l'arribada dels definitius. Finalment, agafant-se a la llei del 2007, que permet canviar-se de nom i gènere, la Laia podrà culminar el procés iniciat ara fa dos anys. A partir d'aquí, podrà canviar també tota la resta: ja sigui el DNI, els diferents carnets o les targetes de crèdit.

Pals a les rodes

Tot aquest periple, assegura, s'origina arran de «la manca d'una llei estatal» i és per aquest motiu que vol fer públic el calvari que ha viscut fins avui dia. «Molesta una miqueta, perquè per un costat et trobes gent que no t'atén correctament i d'altre, no disposes d'una llei que et doni suport. Si existís, tot seria més senzill» apunta la Laia. Una posició molt pròxima a la d'en Pau Gàlvez, representant de l'espai LGTBI de Girona, que denuncia que «aquestes situacions no poden ser la realitat a les nostres comarques». Per Gàlvez, «no pot ser que s'hagin d'ajuntar totes les entitats per fer un únic tràmit que hauria de ser rutinari» i és per aquest motiu que «demanem a les administracions que sigui més senzill».