Durant la comissió d'investigació -que excepcionalment aquest dimarts es va traslladar a Ripoll- hi havia previstes les intervencions dels responsables de dues entitats islàmiques de la població amb les quals va estar vinculat l'imam de Ripoll, Abdelbaky Es Satty Finalment, només va comparèixer el secretari de la comunitat Annour, Hamid Barbach.

Barbach va subratllar que l'entitat va néixer el 2016 «amb l'esperança de buscar la convivència i demostrar que els musulmans són pacífics i rebutgem tot tipus de violència». Una feina que, assegura, aborden amb més intensitat després dels atemptats de Barcelona i Cambrils.

La diputada de la CUP, Natàlia Sánchez, li va preguntar directament si la brigada d'informació de la policia espanyola es va adreçar a ells en més d'una ocasió per preguntar directament per Es Satty per intentar esclarir quina vinculació tenia l'imam amb els serveis d'intel·ligència.

El secretari de l'associació Annour va respondre que la Policia Nacional. Segons va explicar, els agents van preguntar per l'imam, volien saber si encara predicava a la mesquita i també van formular altres preguntes relacionades amb normatives i documentació. «Això dura deu minuts i marxen», va afegir.

Una altra de les vegades, va exposar, els agents van contactar directament amb el president de l'associació trucant-li des d'un número privat per demanar documentació de l'entitat. Hamid Barbach va lamentar que des de l'entitat no poden accedir a fitxers de persones sospitoses i que això dificulta a vegades filtrar qui es vincula amb l'associació.

Durant la seva intervenció, Hamid Barbach va explicar que havia intentat almenys tres cops que Mohamed Hichamy, un dels joves terroristes abatuts, s'impliqués més en l'associació perquè parlava molt bé el català i estava «molt integrat». El jove, però, no ho va acceptar al·legant que no tenia temps. Al final de la seva compareixença va subratllar la necessitat de treballar tots plegats per «expulsar el verí que contamina la nostra ciutat i la nostra cultura».

Evitar la radicalització

Durant les diferents intervencions, es va subratllar la importància de treballar amb els joves per evitar la seva possible radicalització. Una de les ponents, Carme Brugarola, en representació d'Unitat contra el Feixisme i Racisme, va subratllar el paper indispensable dels oratoris per «donar veu» als islams «més moderats» i de com la societat «ha de parlar de tot» en àmbits com l'escola perquè tan els joves com els adults es plantegin preguntes i debatin a fons per avançar cap a la «convivència» real i amb objectius comuns en una societat.

L'experta també va aprofitar per admetre que actualment els imams no estan prou preparats per fer front els discursos més radicals i que cal seguir treballant, com ja s'està fent a altres països com el Marroc, per aconseguir-ho. A tall d'exemple, Brugarola va explicar que fa pocs dies en una reunió amb uns joves de Ripoll se'ls va preguntar si creien que es podrien radicalitzar. I com els va sorprendre que responguessin que «potser sí» i que «depenia del que pensaven, si els convencien i que potser hi podien caure».