Un total de 4.006 graduats de les 42 facultats de Medicina espanyoles no van poder obtenir plaça de formació especialitzada en el MIR de 2018 a causa de l'excés de graduats i l'escassetat de places, segons un estudi realitzat pel Consell Estatal d'Estudiants de Medicina (CEEM) i la Conferència Nacional de Degans de Facultats de Medicina Espanyoles.

Segons aquests organismes, la situació, entre altres aspectes, es deu al fet que Espanya s'ha convertit en el segon país del món en nombre de facultats de Medicina, ja que en els últims anys s'ha passat de 28 a 42. Unes 7.000 persones es graduen cada any, i el 2018 4.006 no van poder obtenir plaça MIR, cosa que els va impedir especialitzar-se i exercir la seva professió. A això, segons denuncien, s'hi suma el dèficit de professorat, que «s'ha reduït un 20 per cent en els últims anys».

En el seu estudi, han plasmat els efectes de caràcter educatiu, assistencial, econòmic, social i laboral que afecten directament al Sistema Nacional de Salut com a conseqüència de l'obertura de noves facultats de Medicina. En el document s'arriba a una sèrie de conclusions: no calen més estudiants, ja que «no poden completar la seva formació en no poder accedir a la formació sanitària especialitzada»; si continua l'«o-bertura indiscriminada» de facultats, es produirà «una saturació» en hospitals i centres de salut per atendre totes les pràctiques dels estudiants.

Per això, insten a una adequació entre el nombre de titulats de les facultats de Medicina i el de places MIR, tenint en compte les necessitats del sistema sanitari. Així mateix, consideren que caldria evitar la fuga de talent oferint places MIR suficients i llocs de treball amb bona estabilitat en el sistema sanitari, ajudant a cobrir mitjançant incentius, no només econòmics, les places de difícil cobertura.

Durant la presentació de l'informe, el president de l'Organització Mèdica Col·legial, Serafín Romero, va expressar la seva «preocupació i alarma» per aquest context, i el seva «gairebé indignació perquè no es prenen mesures». «Està repercutint en la qualitat de l'ensenyament i generant grans dificultats», va dir.

Els presidents de les dues entitats, Laura Martínez i Pablo Lara, respectivament, han reivindicat que les universitats i autoritats polítiques, especialment les conselleries autonòmiques i responsables estatals de Sanitat i Educació, actuïn amb «responsabilitat» per «evitar el malbaratament econòmic» que suposa obrir més facultats.

En aquesta línia, recorden que la taxa idònia de nombre de facultats de Medicina per milió d'habitants és de 0,5 segons els estàndards de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Espanya ocupa el segon lloc del món en nombre de facultats de Medicina, amb 0,95 per milió d'habitants, tan sols superat per Corea del Sud. De fet, de les 52 províncies espanyoles, només 19 no tenen Facultat de Medicina.

D'acord amb aquestes dades, el nombre d'estudiants hauria de rondar l'1 per cada 10.000 habitants. «El nostre país hauria de tenir aproximadament 4.650 estudiants anuals de Medicina de nou ingrés, quan per al curs 2018-2019 han estat admesos 7.042», detalla Lara.

L'informe estima, a partir de pressupostos executats i utilitzant metodologia d'economia analítica, que impartir un Grau de Medicina en una facultat espanyola mitjana amb 173 alumnes suposa una despesa d'uns 6 milions d'euros (uns 6.000 euros anuals per estudiant), entre personal docent i investigador, personal d'administració i serveis com biblioteca i manteniment.

Per a la convocatòria a les proves d'accés per a l'obtenció d'una plaça de formació mèdica especialitzada que se celebra dissabte, el nombre d'inscrits en Medicina ha tornat a augmentar fins als 15.475, de manera que recorden que cada any «s'incrementa la quantitat de persones formades en les facultats que no completaran la seva formació».