Un nou estudi d'abast europeu que ha comptat amb la participació d'investigadors catalans de l'Institut Català d'Ornitologia (ICO) i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), publicat a finals del 2018, mostra per primera vegada que, des de principis de segle, les poblacions d'ocells d'alta muntanya han disminuït un 10% a Europa, malgrat que, a massissos com els Pirineus i altres muntanyes de la península Ibèrica, la davallada és més pronunciada i arriba al 21%. Pel que fa a la província de Girona, l'investigador de l'ICO associat al CREAF Sergi Herrando explica que «el que hem mostrejat són les muntanyes del Ripollès i la Cerdanya». Algunes de les causes exposades són el canvi climàtic i les modificacions en els usos del sòl, provocades pel procés d'aforestació per la disminució de pastures que mantenen els prats on solen viure les espècies d'aus d'alta muntanya. Herrando matisa que el total d'aquest perfil d'aus als Pirineus és d'unes 30 espècies, sense comptar les que són més minoritàries. D'aquestes, 14 s'han inclòs en el treball perquè són força abundants per poder fer-ne el seguiment. Algunes espècies que es troben a les muntanyes gironines són la merla roquera o el sit negre, entre altres.

La recerca es va publicar a finals d'any a la revista científica Global Change Biology després d'examinar les poblacions de 44 espècies d'ocells de muntanya a la península Ibèrica, Europa central, Fennoscàndia -regió que comprèn diversos territoris del nord d'Europa- i el Regne Unit entre el 2002 i el 2014, malgrat que les observacions es continuen realitzant any rere any. El projecte europeu és la unió de diversos projectes més petits en funció del territori que rep el nom de «Seguiment d'Ocells Comuns Paneuropeus» (PECBMS, per les seves sigles en anglès). Segons un dels investigadors, Sergi Herrando, «el projecte fa anys que existeix però recentment s'ha posat el focus en l'alta muntanya».

En el cas de Catalunya, sobretot els Pirineus i el Montseny, les dades han estat proporcionades pel programa de ciència ciutadana Seguiment d'Ocells Comuns a Catalunya (SOCC) que fa anys que impulsen l'ICO i el Departament de Territori i Sostenibilitat. Per al conjunt d'Espanya, s'han emprat les dades procedents del projecte SACRE. Segons una comparativa dels resultats obtinguts, les pitjors tendències s'han observat a Fennoscàndia i a la península Ibèrica, mentre que als Alps i al Regne Unit les poblacions es mantenen més estables. De mitjana, les poblacions d'aus d'alta muntanya han disminuït un 10%, «una dada que, comparada amb el 7% de descens dels ocells més comuns de terra baixa, posa de manifest que la situació dels ocells de muntanya és pitjor», notifica l'altre investigador català del projecte procedent del CREAF, Lluís Brotons. Herrando argumenta que el paper d'ambdós investigadors ha estat proveir les dades procedents de Catalunya, gràcies a la col·laboració d'ornitòlegs voluntaris que treballen in situ per observar les aus, i caracteritzar i definir què s'entén per ambient de muntanya i quines són les espècies característiques del sud d'Europa. En el projecte global, hi han participat centenars de voluntaris de 12 països europeus diferents i altres institucions.

Dues causes essencials

La recerca apunta que una de les causes del declivi és el canvi climàtic. «A l'alta muntanya és on la variació climàtica és més important, ja que on fa més fred és on ha pujat més la temperatura i on plou menys a l'estiu», apunta Herrando. L'altra causa està relacionada amb els usos del sòl, ja que cada vegada hi ha menys ramaderia extensiva que pastura, fet que incrementa la presència de boscos. En aquest sentit, «hauríem de donar suport al manteniment de la ramaderia extensiva perquè afavoreix que hi hagi més presència de prats i, al seu torn, més presència d'ocells a les altures». El total d'espècies d'alta muntanya del Pirineu, sense comptar espècies escasses, parlem d'unes 30 espècies d'ocells d'alta muntanya. D'aquestes, 14 s'han inclòs en el treball perquè són força abundants per poder fer el seguiment any rere any. Les altres que resten són més escasses, es troben més localitzades i no era l'objectiu d'aquest treball de la particularitat, sinó aportar una visió més general de l'alta muntanya.