Ni rastre de la urbanització projectada als anys 80 i que preveia aixecar fins a 1.350 habitatges a la Pletera, a L'Estartit. Ahir, les administracions van posar punt final oficialment al projecte de desurbanització que s'ha desenvolupat durant els darrers quatre anys i que ha servit per eliminar elements construïts i abandonats durant els anys 90 i per restaurar els aiguamolls creant un sistema de llacunes. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va assegurar que es tracta d'una «victòria de la natura» que marca la línia a seguir a nivell urbanístic durant els pròxims anys. En una visita a la zona acompanyat per l'alacalde de Torroella de Montgrí, Josep Maria Rufí; el delegat del Govern a Girona, Pere Vila, i la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà. Calvet va apuntar que, de fet, el nou pla director que revisa les urbanitzacions pendents a la Costa Brava permetrà impedir noves construccions.

El que havia de ser una macrourbanització a primera línia de mar, segons el projecte aprovat l'any 1986, torna a ser una zona d'aiguamolls. Després de quatre anys de desenvolupament del programa europeu Life Pletera, amb un pressupost total de 2,5 milions d'euros, els treballs per desurbanitzar l'entorn han acabat. Els treballs han consistit en demolir i retirar el passeig marítim i els carrers que s'havien construït i deixat abandonats als anys 90 i retirar material de rebliment i runes de l'antiga maresma. També han desmuntat línies elèctriques i han gestionat un total de 200.000 metres cúbics de material abocat a la parcel·la nord de l'antiga urbanització. Posteriorment, les tasques s'han centrat en recuperar l'ecosistema creant la banda de la maresma que ocupa 10,9 hectàrees i el sistema de llacunes. Les llacunes s'han dissenyat en forma de mosaic d'aigua que es mantenen independents quan el nivell d'aigua és baix, sense comunicació amb el mar, per limitar l'entrada de depredadors marins.

Calvet va subratllar que les obres han aconseguit la restauració integral de l'entorn, recuperant la funcionalitat ecològica i assegurant que pot respondre a les previsions del canvi climàtic. Sobretot, l'increment del nivell del mar. «Venim a posar en valor aquesta actuació, és una victòria de la natura perquè s'ha pogut desfer el que s'havia construït a primera línia de mar i sobre uns aiguamolls», va afirmar ahir el conseller, i va exposar que el cas de la Pletera és un exemple de la línia a impulsar a nivell urbanístic a tot el litoral català durant els pròxims anys.Desclassificació de sòls

Calvet va recordar que el Departament impulsa la redacció d'un nou pla direcció de revisió de sòls no sostenibles que té com a objectiu detectar quins projectes suposen un impacte ambiental i paisatgístic inassolible per al territori. En el marc d'aquest pla, preveuen implantar mesures de correcció com ara reduir edificabilitat o reorganitzar sectors, però, sobretot, desclassificar les parcel·les per impedir que s'hi pugui acabar construint. Fins que el pla estigui redactat, Urbanisme ha aprovat una primera moratòria que afecta la franja de 500 metres del litoral de la Costa Brava i que impedeix tirar endavant noves urbanitzacions durant un any. El 13 de febrer s'aprovarà una segona moratòria que anirà més enllà d'aquesta primera línia. Així, segons el conseller, hi haurà més desclassificacions de sòls més enllà que les mesures de reducció d'impacte, i va apuntar que «en cas que s'hagin d'afrontar indemnitzacions, les evaluarem una a una i hi farem front amb la voluntat que els valors ambientals i de desenvolupament sostenible marquin la gestió de la costa».