La investigació del Departament de Salut sobre el cas d'una dona que va morir aquest estiu a l'hospital Josep Trueta de Girona com a conseqüència d'un càncer de mama tractat amb una pseudoteràpia ha quedat arxivat en no poder determinar la identitat del suposat sanador. L'expedient informatiu que va obrir la Direcció General d'Ordenació Professional i Regulació Sanitària ha quedat en via morta perquè la Generalitat no ha pogut esbrinar qui era la persona que va atendre la pacient per administrar-li una teràpia alternativa després de renunciar al tractament mèdic.

La dona, de menys de 40 anys, tenia un tumor especialment agressiu, un càncer de mama triple negatiu que, en lloc de tractar-se amb la teràpia convencional, es va afrontar amb una pseudoteràpia, segons va denunciar al juliol el metge que la va atendre al Trueta, l'oncòleg de l'Institut Català d'Oncologia (ICO) a Girona Joaquim Bosch.

Segons el facultatiu, que va fer públic el cas en una sèrie de piulades a Twitter per denunciar les conseqüències nocives de la pseudociència, la pacient va anar a l'hospital amb el «pit putrefacte» després de rebutjar el tractament habitual de quimioteràpia, cirurgia i radioteràpia per confiar en un curandero. Un cop a l'hospital, els metges del Trueta van decidir operar-la pal·liativament i, amb una metàstasi avançada als ossos, la dona va acabar morint.

En la seva denúncia, el metge va recordar que la dona va anar al servei d'Urgències del Trueta amb febre i una bossa plena de pastilles. Preguntada per l'estat del seu tumor, la pacient va al·legar que el seu «terapeuta alternatiu» li havia dit que «si sortia cap a fora era bo, perquè significava que s'estava oxigenant i que el cos l'expulsava».

En conèixer-se el cas, la conselleria va posar l'afer en mans de la Direcció General d'Ordenació Professional i Regulació Sanitària, que va obrir un expedient informatiu per intentar saber què havia passat.

L'expedient, però, s'ha acabat arxivant perquè no s'ha pogut trobar el terapeuta que va tractar la pacient després de rebutjar l’atenció mèdica ni tampoc s’ha esbrinat quin tipus de teràpia alternativa va utilitzar.

Segons han informat fons del Departament de Salut, la conselleria ha recollit l'historial clínic de la pacient en els cinc centres sanitaris on se la va atendre en el curs de la malaltia; quatre de les comarques gironines i un cinquè hospital de Barcelona.

«En més d'un centre ella hi va explicar que estava seguint una teràpia alternativa en desestimar el tractament científic, però no va detallar ni on ni quan, pel que és impossible seguir estirant el fil per arribar fins aquesta persona», assenyalen des del Departament, que té sospites que la pacient podria haver anat a l'estranger a tractar-se.