05 de febrer de 2019
05.02.2019
Diari de Girona

Reconstrueixen el clítoris a 22 gironines víctimes d'ablació des de 2007

L'any passat es van detectar tres casos de mutilació genital a les comarques gironines

05.02.2019 | 21:03
Reconstrueixen el clítoris a 22 gironines víctimes d'ablació des de 2007

La Fundació Dexeus Dona ha intervingut vint-i-dues gironines víctimes d'ablació per reconstruir-los el clítoris en onze anys. Des que es va posar en marxa el 2007 i l'any passat, el Programa de Reconstrucció Genital de l'entitat operat 97 dones. D'aquestes, una de cada cinc era de la demarcació, i sis van ser intervingudes l'any passat, segons les dades facilitades per la fundació coincidint amb el Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina.

Des de fa uns quants anys, a Catalunya aquesta intervenció la cobreix també la sanitat pública, però la Fundació Dexeus Dona va ser pionera en l'impuls del programa de reconstrucció genital. Des de la posada en marxa del programa, s'han atès 150 visites i s'han intervingut 97 dones, 64 de les quals són de Catalunya, sobretot de Girona i Barcelona. El perfil és el d'una jove d'origen africà, de 27 anys de mitjana, que va néixer a l'Estat o resideix aquí des de la seva infància o adolescència.

Per països, una quarta part han nascut aquí, un 22% són originàries del Senegal, l'11% de Mali i un 10% de Gàmbia, mentre que la resta procedeixen d'altres països africans com Costa d'Ivori, Guinea-Bissau, Nigèria, Burkina Fasso, Etiòpia, Egipte, Ghana i Kènia. La mitjana d'edat de les dones ateses són 27 anys.

Impulsat pel doctor Pere Barri, el primer metge de l'Estat a fer aquest tipus d'intervenció, el programa inclou també acompanyament psicològic abans i després del procediment, que dura uns 45 minuts i que pretén reconstruir anatòmicament el clítoris i altres òrgans afectats, així com recuperar el seu aspecte i capacitat sensitiva, cosa que s'aconsegueix en més del 75% dels casos.

Tres casos l'any passat

L'any passat es van detectar tres casos de mutilació genital femenina a la demarcació, una xifra idèntica a la del 2017, segons les estadístiques de violència masclista que publica el Departament d'Interior i que recullen tant les situacions de risc com aquelles en què l'ablació s'ha practicat. Les xifres han anat a la baixa en els darrers anys: el pic més elevat de casos en què va intervenir l'administració va ser el 2008, amb 89, i des del 2013 es registraven cada any entorn d'una desena de menors en risc de ser mutilades o que havien estat.

Un dels motius que expliquen el descens és el treball preventiu amb les famílies i en què intervenen de forma coordinada metges, educadors, Mossos d'Esquadra o treballadors socials. Junts conformen circuits de coordinació i una vintena de taules locals a Girona i circuits de coordinació, interactuen amb les comunitats per facilitar la prevenció i la detecció precoç de situacions de risc i impulsen mesures com els compromisos de no mutilació, que signen les famílies al pediatre abans de viatjar als seus països d'origen.

Es calcula que a la demarcació hi ha unes 1.400 menors en risc de ser mutilades perquè pertanyen a una ètnia que practica la mutilació; la mare o les germanes grans l'han patida o pertanyen a un grup familiar practicar que té molt present el mite del retorn al país d'origen. Es concentren en municipis com Salt, Girona, ­Banyoles, Figueres, Olot o Blanes i provenen sobretot de països com Gàmbia, el Senegal i Mali.

Implicar també els homes

Implicar els homes en la lluita contra la mutilació genital femenina per trencar el tabú que es tracta d'un problema de dones era l'objectiu d'una inicativa inèdita a l'Estat desenvolupada fa uns mesos a Girona. La formació, impusada per les taules de prevenció locals, l'entitat Jokkerendam i la secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, aboradava qüestions com la igualtat, l'eduació emocional o els drets sexuals per apoderar referents masculins que, al seu torn, en sensibilitzessin d'altres de les comunitats que practiquen en origen l'ablació, conscienciant-los de les conseqüències que té per a la salut de la dona, tant immediates com a mitjà i llarg termini, i que poden anar des d'infeccions a complicacions en el part, passant per dificultats en la micció o ansietat i depressió.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook